dimarts, 22 de desembre del 2009
Bon Nadal i Bones Festes a tothom!!
La foto d'aquest arbre la vam fer l'any passat pujant al Pedró dels Quatre Batlles (Port del Comte). El vent aixecava la neu pols i la fixava damunt les fulles dels arbres donant-los aquest aire "Nadalenc", je,je...Per fi podrem tornar a gaudir d'imatges com aquesta i d'un Nadal ben blanquet !!
Bones Festes!
divendres, 4 de desembre del 2009
La Serra de Turp (1620 m.)
Fa poc, s'ha netejat i marcat un camí que ens porta fins al cim, anomenat “ el Cogulló de Turp”. El mateix camí ens permet retornar al punt de partida tot fent una volta circular passant per l'ermita de Santa Pelaia, la mina de carbó de nom "Mina Juanita" i retornant al punt de partida passant per sota del poble de Perles.
dimecres, 28 d’octubre del 2009
dijous, 1 d’octubre del 2009
Arc de Sant Martí, avui al poble
dilluns, 28 de setembre del 2009
Fotos antigues Coll de Nargó
diumenge, 6 de setembre del 2009
Amb Kayac pel pantà d'Oliana
El Pantà d'Oliana és un embassament que pertany al riu Segre, creat per una presa situada entre els municipis d'Oliana i Peramola, que s'estén pels termes d'Oliana, Peramola i Coll de Nargó, a la comarca de l'Alt Urgell. El pantà va inaugurar-se el 30 de Juny de 1959.
L'embassament fou construït per les Forces Hidroelèctriques del Segre, aprofitant el grau d'Oliana (pas estret entre serres).
La capacitat del pantà és de 101 hm³ i el salt, amb una potència instal·lada de 37.800 kW, produeix en anys normals 100 milions de kWh. Una altra finalitat del pantà és regular els cabals del riu i assegurar el reg d'estiu dels canals d'Urgell.
Amb el Miquel podríem explicar més d’una anècdota, l’experiència de bolcar per primera vegada, el dia que ens va pillar una tempesta a l’estret dels Esplovins, amb massa llamps, la cova de “marbre”, els isards que és queden mirant-te sorpresos ...
És igual el dia que hi anem, sempre que anem a remar ho gaudim al màxim, no és un esport exigent, tot el contrari, és molt relaxant.
Hi ha dies que aprofitem per fer fotos dels paisatges que ens envolten, amb perspectives totalment diferents a les que estem acostumats.
dimecres, 2 de setembre del 2009
La Torre de la Vila de Valldarques
Aprofitant un dels corriols netejats per La Nargona podem visitar la Torre de la Vila de Valldarques. Molts dels que van passar-hi amb btt segur que no van poder entretenir-se a mirar-la. El corriol surt del costat de l’Església de Sant Romà de Valldarques i va a passar per sota la cinglera de Sobre-Roca. No te pèrdua, caminant entre mig de roures arribem a un turó on s’ubica la Torre de la Vila. Després de visitar la torre, pot seguir-se el corriol per acabar de visitar la vall, passant pel Molí de l’Espardenyer, Casa Solans i el Boter de Santa Maria. Per acabar de fer la ruta he trobat una pàgina on s'explica detalladament com fer-la, per tant no m'extendre més, l’únic que s'ha de tenir en compte que ells utilitzen el camí d’accés des de la Casa de Sobre Roca.
http://www.muntanyaviva.cat/1/nens/BoterdeSantaMariadesdelacasadeSobre_roca.html
L'Imma visitant l'interior de la torre
La torre per dins
dimecres, 19 d’agost del 2009
La papallona dels rierols (Limenitis reducta)
diumenge, 9 d’agost del 2009
L'Esfinx de les corretjoles (Agrius convolvuli)
diumenge, 2 d’agost del 2009
La tempesta d'ahir ( 1 d'agost 2009)
dimarts, 21 de juliol del 2009
L'Albert AUBET als Campionats d'Espanya de BTT a Barcelona
dilluns, 13 de juliol del 2009
La conquesta dels Alps amb BTT
Aquest mes de juliol, la Lurdes i L’Enric, se’n van a la conquesta dels Alps. S’han preparat de valent per poder fer un bon paper a la JEANTEX BIKE TRANSALP . Aquesta prova és una de les més dures del món.
El dia 18 de Juliol s’iniciarà la prova, aquesta és divideix en 8 etapes, que sumen un total de 634 kilòmetres de recorregut i 22166 metres de desnivell acumulat. L’Enric i la Lurdes posaran a prova la preparació i l’entrenament que han portat a terme durant tot aquest any, per tal de poder acabar la TransAlp en bona posició i gaudir-la al màxim.
L'equip que formen la Lurdes i L'Enric està molt preparat, s'han entrenat durament en terra de dinosaures, en concret a Coll de Nargó, el seu poble.
Tots dos han pedalat al costat de grans dinosaures! Que valents....
A aquesta parella de bikers, no els fa por res, acostumats a pedalar al costat de "bestioles" com aquestes, i després d'entrenar pels terrenys "juràssics" de Coll de Nargó, amb camins pedregosos, llargues trialeres, i forts desnivells, segur que no tindran cap problema en superar la Trans-Alp 2009.
Ah! i sobretot, dieu als vostres assistents que us facin moltes fotos, vosaltres no parareu a fer-ne, no?? llàstima!! segur que passareu per llocs impressionants!!
Molta Sort i fins aviat!!
Més informació sobre la Trans-Alp a :
http://www.bike-transalp.de/spanisch/
http://www.viurealspirineus.cat/not%C3%ADcies/esports/Dos+alturgellencs+en+la+prova+de+BTT+m%C3%A9s+dura+d%E2%80%99Europa
dijous, 9 de juliol del 2009
L'escorpí (Buthus occitanus)
Aquest any netejant els corriols per La Nargona vam tenir l’oportunitat d’observar-ne i també fotografiar diversos exemplars. . L'escorpí de la foto el vam trobar netejant el corriol de Valldarques (Font del Cebre). Aquest escorpí de colors groguencs clars, de mida petita, viue en llocs secs i amb pedregars. Es d'hàbits nocturns i durant el dia s'amaga sota les pedres, mentre que a la nit surt a caçar. Quan plou també sol sortir durant el dia. La seva picada és molt dolorosa, però no mortal. En cas de picada el millor que es pot fer és aplicar gel a la ferida i dirigir-se urgentment a un centre mèdic per al reconeixement de la picada.
El verí
Totes les espècies d'escorpí tenen verí i en general, és un neurotòxic natural. Consisteix en una varietat de proteïnes petites així com cations de sodi i de potassi, que serveixen per interferir amb la neurotransmissió química de la víctima. Els escorpins usen el seu verí per a matar o per a paralitzar la seva presa per poder-se-la menjar; en general actua ràpid, permetent una captura eficaç de la presa.
Els verins d'escorpí estan encaminats per actuar en altres artròpodes i, per tant, la majoria dels escorpins són relativament inofensius per als éssers humans; les picades produeixen només efectes locals com ara dolor, entumiment o inflamació. Tot i així, alguns escorpins, sobretot de la família Buthidae, poden ser perillosos per als éssers humans.
Entre els més perillosos hi ha Leiurus quinquestriatus, que té el verí més potent de la família, i els membres del gènere Parabuthus, Tityus i Androctonus que tenen el verí també fort. Aquests escorpins i altres de la família Buthidae han estat responsables de moltes morts, encara que els escorpins no poden generalment llençar prou verí com per matar adults sans; les morts ocorren normalment en nens, gent gran o malalts.
Llevat que se'ls molesti, els escorpins són perfectament inofensius, i fan ús de la picada només amb la finalitat de matar la presa. Generalment, fugen del perill, o romanen molt quiets. No se sap si els escorpins tenen cura de no malversar el verí. No obstant això, el verí no l'utilitzen sovint si no és que no poden sotmetre la presa amb les urpes. Moltes espècies d'escorpins com ara Pandinus i Hadogens, rarament o mai utilitzen el seu verí, i quan capturen la seva presa confien en els seus grans i forts pedipalps
El mite del suïcidi
La creença que els escorpins se suïciden picant-se quan els envolta el foc és d'una antiguitat considerable i és freqüent on hi ha aquests animals. No obstant això és fals, ja que el verí no té cap efecte en l'escorpí mateix, ni en qualsevol membre de la mateixa espècie, llevat que el verí s'injecti directament en el gangli del nervi dels escorpins.
El mite deriva del fet que els escorpins són ectoterms i quan estan exposats a una intensa calor el seu procés metabòlic deixa de funcionar correctament. Això causa a l'escorpí un espasme violent i aquest espasme pot semblar com si l'escorpí s'ataqués a si mateix; d'aquí prové el desenvolupament del mite.
Informació obtinguda a http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada
dijous, 4 de juny del 2009
La Nargona - 14 de Juny de 2009
Amb denominació d'origen, Coll de Nargó!!!
Inscripcions a :
http://memorialgemmabach.com/
dilluns, 25 de maig del 2009
La serp blanca o ratllada (Rhinechis scalaris)
diumenge, 17 de maig del 2009
L'Escalopendra
divendres, 15 de maig del 2009
L'Oriol (Oriolus oriolus)
Colors: L'ocell adult mascle és molt vistós, amb un groc brillant al cos i les ales i la cua principalment negra; la femella i els joves tenen un disseny semblant però més apagat, i són d'un color verd groguenc al damunt i grisenc o blanc a sota. Té un vol fluid i ràpid.
Té un cant fort i aflautat, amb un característic xiulet.
dijous, 30 d’abril del 2009
"Planta carnívora" a les Masies de Nargó
Aquesta planta la podem veure a la font que hi ha a uns 100 metres del pont de la cruïlla de Sellent, per la carretera L-511 direcció Valldarques. La font és petita i la trobem pujant a mà dreta. La planta esta per tot el costat de la font sobre la paret de tosca.
Foto que mostra diferents insectes enganxats a les fulles de la Pinguicula vulgaris:
Més informació a http://es.wikipedia.org/wiki/Pinguicula
dijous, 16 d’abril del 2009
Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)
dimecres, 15 d’abril del 2009
El cucut (Cuculus canorus)
El cant és molt característic, cu-cut, cu-cut...
El cucut, juntament amb les orenetes són bons indicadors de l'arribada de la primavera. Tot i que algun any, voldrien haver arribat una mica més tard.
Amb els anys que fa que l'escolto, nomès l'he pogut veure un parell de cops. Va ser a Boumort, i la veritat el vaig veure de casualitat...
Imatges i cant del cucut
Més informació sobre el cucut a http://ca.wikipedia.org/wiki/Cuculus_canorus
Dilluns de Pasqua, al Coscollet!!
Desprès d'aprox. 17 -18 km de pujada per pista forestal, s'arriba al cim. Desprès, les baixada, a gust del consumidor, el corriol de la casa d'Aubenç, baixar pel Pla de Tolustre, Valldarques....depèn del temps i les ganes...
dijous, 2 d’abril del 2009
La processionària del pi (Thaumatopoea pityocampa)
L'altre dia caminant cap a Sant Miquel de les Masies vam poder veure aquest "embolic orticant", és tracta d'orugues de la processionària del pi. Com cada any, ja és poden tornar a veure les "processons" d'orugues que creuen pistes, carreteres, corriols...Hi ha llocs que n'hi ha tantes que no saps ni per on passar per no trepitjar-les. La veritat, no fa cap gràcia passar-hi per sobre amb la bici, al xafar-les desprenen part de la seva pilositat la qual és molt orticant. Nomès tocar-les provoquen una irritació instantània de la pell, ulls, etc... molt i molt desagradable. Aquesta reacció al·lèrgica pot requerir atenció sanitària, i en alguns casos pot arribar a produir un xoc anafilàctic greu. Normalment amb l'aplicació d'una pomada antiestamítica ni hauria prou.
Informació sobre la processionària del pi, podeu trobar-la a http://ca.wikipedia.org/wiki/Procession%C3%A0ria_del_pi#Biologia i també al bloc http://centpeus.blogspot.com/2008/03/processons-urticants.html
Al municipi de Nargó podrem observar que els boscos més afectats per la processonària són els de les vessants sud (el bosc que hi ha a la dreta de la carretera de la casa de Vilas fins a la cruïlla de Gavarra) i les zones amb sols pobres de nutrients i pedregosos (alguna zona del Pla de Tolustre). Això pot ser degut a que en aquestes zones la pinassa i el pi roig estan al límit de la seva zona d'influència i estarien debilitats a causa de les secades i la manca de nutrients. Personalment, crec que als boscos indicats mes amunt, la processonària a passat a ser una plaga. Una possible sol·lució, a llarg plaç, seria intentar que als boscos afectats tornès a implantar-se el bosc original, que antigament debia ser a les solanes, alzineres i en solanes més humides el roure.
dimecres, 25 de març del 2009
La puput (Upupa epops)
Al poble ja hi ha molts ametllers, pruneres i algun cirerer que ja han florit, la primavera ja està aquí! Tot i que no és pot baixar la guàrdia, i encara poden baixar força les temperatures, molts dels ocells que ens visiten nomès a l'estiu, ja han arribat a Nargó. Per exemple l'amiga puput, de la qual us adjunto unes fotos i el seu cant, ja veureu que és molt fàcil identificar-la, nomès cal estar atent a la vista i la oïda.
El seu cant el podeu sentir a http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/ocells/puput_so.htm
És un ocell inconfusible. Fa uns 30 cm. Té un plomatge bru rosat i la cua marcadament llistada de blanc i negre. La seva cresta, molt visible, la aixeca quan esta en actitud observant o és cent amenaçada. El bec és llarg i ganxut, el que li permet remenar per terra i les escorces dels arbres. Menja principalment a terra i al descobert. Habita en llocs oberts i nia habitualment en forats en arbres vells i és una au relativament comuna. És fàcil veure-la en cases o parets abandonades fent el niu.
Les seves plomes fan molt mala olor, i és creu que és degut a l'àcid fòrmic que produeixen les formigues de les que s'alimenta habitualment. Les formigues és defencen, i llencen l'àcid damunt del plomatge de la puput. Aquest àcid fa una olor molt forta.
Això és pot veure als formiguers més grans que de vegades és troben a Gavarra o Valldarques quan anem a buscar bolets. Si passeu una rama per damunt del formiguer podreu veure com queda tota mullada d'un líquid, que si l'oloreu, veureu que és bastant desagradable, és l'àcid fòrmic.
Més informació sobre la puput a http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=UPUEPO