dimarts, 22 de desembre del 2009

Bon Nadal i Bones Festes a tothom!!


La foto d'aquest arbre la vam fer l'any passat pujant al Pedró dels Quatre Batlles (Port del Comte). El vent aixecava la neu pols i la fixava damunt les fulles dels arbres donant-los aquest aire "Nadalenc", je,je...Per fi podrem tornar a gaudir d'imatges com aquesta i d'un Nadal ben blanquet !!

Bones Festes!

divendres, 4 de desembre del 2009

La Serra de Turp (1620 m.)


Imponent, just davant de Coll de Nargó i a l'altre costat de pantà, s'alça la serra de Turp. Quan era petit ja em mirava encuriosit el cim d'aquesta muntanya, que hi deu haver allà d'alt? que podré veure? Fins que no vaig poder pujar-hi, sempre hem feia les mateixes preguntes! Des de casa, anava observant el cim, de vegades amb els binocles, cada pi, cada roca...res s'escapava a la meva mirada. Per fi vaig poder pujar-hi,des de llavors, sempre que vull fer un cim, prop del poble, amb bones vistes i de fàcil accès, me'n vaig al cim de Turp. O també al Coscollet, d'Aubenç, però d'aquest ja en parlarem un altre dia!!
Fa poc, s'ha netejat i marcat un camí que ens porta fins al cim, anomenat “ el Cogulló de Turp”. El mateix camí ens permet retornar al punt de partida tot fent una volta circular passant per l'ermita de Santa Pelaia, la mina de carbó de nom "Mina Juanita" i retornant al punt de partida passant per sota del poble de Perles.
L'inici del camí és a la carretera de Figols a Perles (L-401) al Km 4, hi ha espai per deixar un vehicle. El camí de retorn pot fer-se pel mateix de pujada o arriscar-se a fer la volta circular passant per l'ermita de Sta. Pelaia ( aquest últim no està tant ben senyalitzat).



Un altra excursió a Turp la podem trobar a:

dijous, 1 d’octubre del 2009

Arc de Sant Martí, avui al poble

Avui l'Eli de Cal Met ha fet una foto molt xula de l'Arc de Sant Martí damunt el poble, aprofitant l'últim raig de Sol de la tarda! Quines vistes més xules!

dilluns, 28 de setembre del 2009

Fotos antigues Coll de Nargó

El Lluís de Ca l'Esperança m'ha deixat unes fotos del poble, aquestes m'han agradat molt i també m'han ensenyat com era el poble fa uns quants anys enrere. Algunes fotos tenen més de 30 anys, o sigui fa uns dies. A les fotos i surten llocs i edificis dels quals havia sentit a parlar a casa meva, però que mai havia vist. Res, poso algunes de les fotos perquè també les pugueu veure vosaltres.

diumenge, 6 de setembre del 2009

Amb Kayac pel pantà d'Oliana

Una mica d'informació sobre el pantà

El Pantà d'Oliana és un embassament que pertany al riu Segre, creat per una presa situada entre els municipis d'Oliana i Peramola, que s'estén pels termes d'Oliana, Peramola i Coll de Nargó, a la comarca de l'Alt Urgell. El pantà va inaugurar-se el 30 de Juny de 1959.
L'embassament fou construït per les Forces Hidroelèctriques del Segre, aprofitant el grau d'Oliana (pas estret entre serres).
La capacitat del pantà és de 101 hm³ i el salt, amb una potència instal·lada de 37.800 kW, produeix en anys normals 100 milions de kWh. Una altra finalitat del pantà és regular els cabals del riu i assegurar el reg d'estiu dels canals d'Urgell.

Remant als peus de les muntanyes de Narieda, Turp i Aubenç


Aquest any aprofitant que quasi tota la primavera i estiu el pantà ha estat amb el màxim cabal hem pogut fer diverses sortides.
Amb el Miquel podríem explicar més d’una anècdota, l’experiència de bolcar per primera vegada, el dia que ens va pillar una tempesta a l’estret dels Esplovins, amb massa llamps, la cova de “marbre”, els isards que és queden mirant-te sorpresos ...
És igual el dia que hi anem, sempre que anem a remar ho gaudim al màxim, no és un esport exigent, tot el contrari, és molt relaxant.
Hi ha dies que aprofitem per fer fotos dels paisatges que ens envolten, amb perspectives totalment diferents a les que estem acostumats.
Poso unes quantes fotos perquè us en pugueu fer una idea del que és remar pel pantà.
Remant amb l'Anna, al fons, la serra d'Aubenç
L'Anna i el Miquel remant direcció la presa
Remant cap a l'horitzó
Remar gaudint


dimecres, 2 de setembre del 2009

La Torre de la Vila de Valldarques


Aprofitant un dels corriols netejats per La Nargona podem visitar la Torre de la Vila de Valldarques. Molts dels que van passar-hi amb btt segur que no van poder entretenir-se a mirar-la. El corriol surt del costat de l’Església de Sant Romà de Valldarques i va a passar per sota la cinglera de Sobre-Roca. No te pèrdua, caminant entre mig de roures arribem a un turó on s’ubica la Torre de la Vila. Després de visitar la torre, pot seguir-se el corriol per acabar de visitar la vall, passant pel Molí de l’Espardenyer, Casa Solans i el Boter de Santa Maria. Per acabar de fer la ruta he trobat una pàgina on s'explica detalladament com fer-la, per tant no m'extendre més, l’únic que s'ha de tenir en compte que ells utilitzen el camí d’accés des de la Casa de Sobre Roca.

http://www.muntanyaviva.cat/1/nens/BoterdeSantaMariadesdelacasadeSobre_roca.html

Inici del corriol, al fons Sant Romà de Valldarques

La Torre de la Vila

L'Imma visitant l'interior de la torre

La torre per dins

dimecres, 19 d’agost del 2009

La papallona dels rierols (Limenitis reducta)


Organitzant les fotos que he fet durant aquest estiu he trobat les d'aquesta papallona. La vaig poder veure a principis de juny, a Valldarques, just entrar al corriol que estàvem preparant per La Nargona. Te unes tonalitats molt boniques quan li dona la llum del Sol. Aquest any només l'he vist un parell de cops, sempre al costat de rierols o punts d'aigua...

diumenge, 2 d’agost del 2009

La tempesta d'ahir ( 1 d'agost 2009)


Mentres els Tupedala estavem preparant el recorregut de l'Open Infantil del poble, una tempesta amenaçadora s'apropava des del racó de Sellent.

Aquesta s'aproximava lentament, l'avançava un bon repertori de llamps i trons, que indicaven que seria una tempesta amb cara i ulls.

Just en acabar de marcar el recorregut va començar a ploure amb ganes, i al fer-se fosc, vaig tenir la sort de fer aquest parell de fotos d'algun dels llamps.

Fixeu-vos, els dos llamps cauen just damunt la cinglera de Massana, al darrere de Sant Miquel. Potser al mateix arbre o sortint de roca, qui sap?

dimarts, 21 de juliol del 2009

L'Albert AUBET als Campionats d'Espanya de BTT a Barcelona


Aquest mes de Juliol tenim els ciclistes esverats, que si Tour, L'Enric i la Lurdes a la Trans-Alp, i L’Albert (alies Tato o Pus) als Campionats d'Espanya de BTT que van celebrar-se aquest cap de setmana a Barcelona.
L’Albert , que el veiem entrenar dur per les rodalies del poble i seguint al peu de la lletra els entrenaments que li aconsella L’Enric, està aconseguint molt bons resultats en la seva categoria, ciclistes Sub-23.
Aquesta dedicació a l’esport li ha permès classificar-se per poder competir envoltat dels millors bikers d'Espanya.
Una punxada no l'ha deixat classificar-se, però si gaudir d’un cap de setmana a la capital i poder pedalar entre els millors.
Enhorabona Albert!!

En la mateix campionat el Martí (Alies Fenollet) s’ha classificat en segona posició en la seva categoria Master-30! Felicitats !!

Aquest parell estan en plena forma!! Son un bon exemple a seguir, però de lluny, que anar al seu darrera cansa molt....je, je!!

dilluns, 13 de juliol del 2009

La conquesta dels Alps amb BTT



Aquest mes de juliol, la Lurdes i L’Enric, se’n van a la conquesta dels Alps. S’han preparat de valent per poder fer un bon paper a la JEANTEX BIKE TRANSALP . Aquesta prova és una de les més dures del món.

El dia 18 de Juliol s’iniciarà la prova, aquesta és divideix en 8 etapes, que sumen un total de 634 kilòmetres de recorregut i 22166 metres de desnivell acumulat. L’Enric i la Lurdes posaran a prova la preparació i l’entrenament que han portat a terme durant tot aquest any, per tal de poder acabar la TransAlp en bona posició i gaudir-la al màxim.

L'equip que formen la Lurdes i L'Enric està molt preparat, s'han entrenat durament en terra de dinosaures, en concret a Coll de Nargó, el seu poble.

Tots dos han pedalat al costat de grans dinosaures! Que valents....



A aquesta parella de bikers, no els fa por res, acostumats a pedalar al costat de "bestioles" com aquestes, i després d'entrenar pels terrenys "juràssics" de Coll de Nargó, amb camins pedregosos, llargues trialeres, i forts desnivells, segur que no tindran cap problema en superar la Trans-Alp 2009.

Ah! i sobretot, dieu als vostres assistents que us facin moltes fotos, vosaltres no parareu a fer-ne, no?? llàstima!! segur que passareu per llocs impressionants!!

Molta Sort i fins aviat!!

Més informació sobre la Trans-Alp a :

http://www.bike-transalp.de/spanisch/

http://www.viurealspirineus.cat/not%C3%ADcies/esports/Dos+alturgellencs+en+la+prova+de+BTT+m%C3%A9s+dura+d%E2%80%99Europa





dijous, 9 de juliol del 2009

L'escorpí (Buthus occitanus)

Els escorpins (Scorpiones o Scorpionida) són un ordre d'aràcnids amb uns grans pedipalps en forma de pinça y amb un agulló verinós a l'extrem del cos. Es coneixen unes 1.500 espècies repartides per tot el món, excepte les regions polars, però amb una màxima diversitat a les regions tropicals. Algunes espècies assoleixen més de 20 cm de llargada

Aquest any netejant els corriols per La Nargona vam tenir l’oportunitat d’observar-ne i també fotografiar diversos exemplars. . L'escorpí de la foto el vam trobar netejant el corriol de Valldarques (Font del Cebre). Aquest escorpí de colors groguencs clars, de mida petita, viue en llocs secs i amb pedregars. Es d'hàbits nocturns i durant el dia s'amaga sota les pedres, mentre que a la nit surt a caçar. Quan plou també sol sortir durant el dia. La seva picada és molt dolorosa, però no mortal. En cas de picada el millor que es pot fer és aplicar gel a la ferida i dirigir-se urgentment a un centre mèdic per al reconeixement de la picada.






El verí

Totes les espècies d'escorpí tenen verí i en general, és un neurotòxic natural. Consisteix en una varietat de proteïnes petites així com cations de sodi i de potassi, que serveixen per interferir amb la neurotransmissió química de la víctima. Els escorpins usen el seu verí per a matar o per a paralitzar la seva presa per poder-se-la menjar; en general actua ràpid, permetent una captura eficaç de la presa.
Els verins d'escorpí estan encaminats per actuar en altres artròpodes i, per tant, la majoria dels escorpins són relativament inofensius per als éssers humans; les picades produeixen només efectes locals com ara dolor, entumiment o inflamació. Tot i així, alguns escorpins, sobretot de la família Buthidae, poden ser perillosos per als éssers humans.
Entre els més perillosos hi ha Leiurus quinquestriatus, que té el verí més potent de la família, i els membres del gènere Parabuthus, Tityus i Androctonus que tenen el verí també fort. Aquests escorpins i altres de la família Buthidae han estat responsables de moltes morts, encara que els escorpins no poden generalment llençar prou verí com per matar adults sans; les morts ocorren normalment en nens, gent gran o malalts.
Llevat que se'ls molesti, els escorpins són perfectament inofensius, i fan ús de la picada només amb la finalitat de matar la presa. Generalment, fugen del perill, o romanen molt quiets. No se sap si els escorpins tenen cura de no malversar el verí. No obstant això, el verí no l'utilitzen sovint si no és que no poden sotmetre la presa amb les urpes. Moltes espècies d'escorpins com ara Pandinus i Hadogens, rarament o mai utilitzen el seu verí, i quan capturen la seva presa confien en els seus grans i forts pedipalps

El mite del suïcidi

La creença que els escorpins se suïciden picant-se quan els envolta el foc és d'una antiguitat considerable i és freqüent on hi ha aquests animals. No obstant això és fals, ja que el verí no té cap efecte en l'escorpí mateix, ni en qualsevol membre de la mateixa espècie, llevat que el verí s'injecti directament en el gangli del nervi dels escorpins.
El mite deriva del fet que els escorpins són ectoterms i quan estan exposats a una intensa calor el seu procés metabòlic deixa de funcionar correctament. Això causa a l'escorpí un espasme violent i aquest espasme pot semblar com si l'escorpí s'ataqués a si mateix; d'aquí prové el desenvolupament del mite.

Informació obtinguda a http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada

dijous, 4 de juny del 2009

La Nargona - 14 de Juny de 2009

No hi ha escuses que valguin, no hi falteu!!! us ho passareu molt bé, sens dubte!!

Amb denominació d'origen, Coll de Nargó!!!

Inscripcions a :

http://memorialgemmabach.com/


La Nargona ha estat un éxit, camins, trialeres, i molta gent que li agrada pedalar....







dilluns, 25 de maig del 2009

La serp blanca o ratllada (Rhinechis scalaris)


L'altre dia la Gemma i el Jordi van rebre una visita inesperada. Doncs sí! una serp blanca va visitar sense que ningú la convidès el jardí de la Gemma. Aquesta visita, indica que les serps ja han sortit del seu període d'hivernació i comencen a buscar aliment de forma constant, per tal de recuperar-se de la inactivitat hivernal.

Aquesta serp, és del tot inofensiva en quant a verí, però és força agressiva si la molesten, no és deixa capturar fàcilment, i no dubta en alçar la part davantera del cos i xiular, intentant atemorir qui gosi atansar-se de forma perillosa.

La podem identificar ràpidament en veure les dos ratlles longitudinals paral·leles que te sobre l'esquena, que van del cap fins la cua. Quan són petites, unes altres ratlles negres, li creuen l'esquena, formant així una reticula en forma d'escala. D'aquí li ve el nom de "serpiente de escalera" en castellà.

Aquestes serps són molt beneficioses pels cultius, doncs, porten a ratlla les poblacions de talps, pardals, llagostes....per això no s'han de matar, ni molestar.

El verí per a talps i rates, i també els insecticides, han fet minvar les poblacions de serps i llargandaixos de les nostres zones rurals.

A Coll de Nargó encara podem veure alguna serp blanca per les zones solanes i marges de conreus. També acostuma a posar-se damunt l'asfalt de les carreteres per pendre el Sol, costum que li costa la vida moltes vegades.
La foto d'aquesta serp la va fer la Gemma! fixeu-vos que valenta!! no va dubtar d'atansar-se a la serp per tal d'obtenir una bona foto. Fins i tot, va fer servir la seva sabata d'escala mètrica i així orientar-nos del tamany de la serp. Molt bé, Gemma!

Més informació sobre la serp blanca a :

diumenge, 17 de maig del 2009

L'Escalopendra


Remenant pedres, fullaraca, troncs...podem trobar-nos amb alguna que altra escalopendra. La veritat no hem fan molta gràcia, doncs la seva picada és força dolorosa, semblant diuen, a la de l'escorpí.

A Nargó, la podem trobar practicament a tot arreu, aquests dies que estem netejant algun dels corriols per La Nargona, n'hem vist unes quantes, entre d'altres bestioles.

Les escalopendres que podem veure per la zona de Nargó són com les de la foto adjuntada més amunt.
En cas de picada, immobilitzar la zona afectada i posar-hi gases fredes damunt. Podem posar-hi també, una pomada amb corticoides y antihistaminics, així com pendre algun analgèsic per calmar el dolor. Si els símptomes persisteixen, com sempre, s'ha d' anar al metge.

De totes maneres us poso aquest enllaç on hi ha imatges d'algunes escalopendres de diferents llocs del món. Els efectes de la picada que és veu a la imatge, no els provoca una escalopendra de la nostra zona, no us espanteu.

divendres, 15 de maig del 2009

L'Oriol (Oriolus oriolus)

L'oriol (Oriolus oriolus) és un ocell passeriforme propi de les regions temperades de l'hemisferi nord

Medeix uns 24 cm. És un ocell més aviat gran amb les ales i la cua llargues.
Colors: L'ocell adult mascle és molt vistós, amb un groc brillant al cos i les ales i la cua principalment negra; la femella i els joves tenen un disseny semblant però més apagat, i són d'un color verd groguenc al damunt i grisenc o blanc a sota. Té un vol fluid i ràpid.
Té un cant fort i aflautat, amb un característic xiulet.

Viu essencialment en arbres; en boscos, parcs ben arbrats, fruiters vells i vores dels rius. El niu el fa generalment penjat entre branques forcades.

A Coll de Nargó, ja ha arribat fa gairebé un mes. Jo, encara no l'he vist, però és fàcil saber que ha arribat la escoltar el seu cant, és inconfundible. El podem sentir, per la zona de la Costa del Pito, la Passarel·la, a Santa Eulàlia, Les Masies.

Pel que he vist, a la nostra zona, li agraden les rouredes prop de punts d'aigua com el riu de Sellent, el pantà....

És un ocell díficil de veure, per això, és important acostumar-nos a identificar el seu cant, el qual sembla com si una persona estiguès xiulant.
Podeu escoltar-lo a la pàgina http://www.youtube.com/watch?v=b5o3LN-mcXg

dijous, 30 d’abril del 2009

"Planta carnívora" a les Masies de Nargó


Aquest mes d'Abril a començat a florir la Pinguicula vulgaris. Aquesta planta és força curiosa, doncs creix en zones molt humides i pobres en nutrients. L'ubicació que ha escullit la planta per crèixer, ha fet que s'especialitzes per tal d'alimentar-se. Per fer-ho la planta segrega una substància enganxifosa damunt les seves fulles, que atreu a diferents insectes, formigues, mosques.... Els insectes que és posen damunt les fulles s'hi quedet enganxats. Les restes orgàniques d'aquests insectes és convertiran en un aport extra de nutrients.

Aquesta planta la podem veure a la font que hi ha a uns 100 metres del pont de la cruïlla de Sellent, per la carretera L-511 direcció Valldarques. La font és petita i la trobem pujant a mà dreta. La planta esta per tot el costat de la font sobre la paret de tosca.

Foto que mostra diferents insectes enganxats a les fulles de la Pinguicula vulgaris:



Més informació a http://es.wikipedia.org/wiki/Pinguicula

dijous, 16 d’abril del 2009

Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)

L'altre dia la meva mare va dir-me:

" Hem vist un ocell molt bonic a l'hort, i no l'havia vist mai abans" " Te uns colors molt bonics, el pit vermell, l'esquena negra i marró i la cua vermellosa"

Vaig ensenyar el llibre d'ocells a la meva mare i a la meva neboda, que també havia vist l'ocell, però no vam poder reconèixer-lo, almenys als dibuixos de la guia. Primer pensava que podria ser una cotxa fumada, per la descripció donada, era l'ocell que més s'assemblava. Aquesta setmana vaig poder veure'l, també a l'hort, i quina sorpresa, era la primera vegada que el veia, un mascle de cotxa cua-roja, amb uns colors preciosos!!


Més informació de la cotxa cua-roja a http://ca.wikipedia.org/wiki/Cotxa_cua-roja

dimecres, 15 d’abril del 2009

El cucut (Cuculus canorus)

El cucut ja fa dies que és deixa escoltar pels nostres boscos. Sobretot, el podem sentir pels boscos de Valldarques, Sellent, Serra d'Aubenç...

El cant és molt característic, cu-cut, cu-cut...

El cucut, juntament amb les orenetes són bons indicadors de l'arribada de la primavera. Tot i que algun any, voldrien haver arribat una mica més tard.

Amb els anys que fa que l'escolto, nomès l'he pogut veure un parell de cops. Va ser a Boumort, i la veritat el vaig veure de casualitat...

Imatges i cant del cucut



Més informació sobre el cucut a http://ca.wikipedia.org/wiki/Cuculus_canorus

Dilluns de Pasqua, al Coscollet!!

El dilluns de Pasqua vaig decidir pujar al Coscollet. Un cim proper a Coll de Nargó i el més alt de la Serra d'Aubenç. Amb una de les millors vistes de les serralades pre-pirinenques, com ara, la Serra de Turp, el Port del Compte, Cadí, Pedraforca.... i mirant al cap al sud sobresurt Montserrat, el Montseny.... La pujada no és molt dura, però si constant!! Ara, el més impresionant del Coscollet (1.611 m.) és el penya-segat que hi ha per sota el cim, una paret que potser fa 600 metres de caiguda lliure.

Desprès d'aprox. 17 -18 km de pujada per pista forestal, s'arriba al cim. Desprès, les baixada, a gust del consumidor, el corriol de la casa d'Aubenç, baixar pel Pla de Tolustre, Valldarques....depèn del temps i les ganes...


Ah! pujant hem vaig adonar que havia menjat massa mona!!! je, je...quina sed!! L'única font que hi ha pujant al Coscollet, és la font del Banyader, s'ha d'aprofitar i emplenar la botella!




La rectoria de Valldarques


dijous, 2 d’abril del 2009

Neu i primavera


La processionària del pi (Thaumatopoea pityocampa)


L'altre dia caminant cap a Sant Miquel de les Masies vam poder veure aquest "embolic orticant", és tracta d'orugues de la processionària del pi. Com cada any, ja és poden tornar a veure les "processons" d'orugues que creuen pistes, carreteres, corriols...Hi ha llocs que n'hi ha tantes que no saps ni per on passar per no trepitjar-les. La veritat, no fa cap gràcia passar-hi per sobre amb la bici, al xafar-les desprenen part de la seva pilositat la qual és molt orticant. Nomès tocar-les provoquen una irritació instantània de la pell, ulls, etc... molt i molt desagradable. Aquesta reacció al·lèrgica pot requerir atenció sanitària, i en alguns casos pot arribar a produir un xoc anafilàctic greu. Normalment amb l'aplicació d'una pomada antiestamítica ni hauria prou.






Informació sobre la processionària del pi, podeu trobar-la a http://ca.wikipedia.org/wiki/Procession%C3%A0ria_del_pi#Biologia i també al bloc http://centpeus.blogspot.com/2008/03/processons-urticants.html





Al municipi de Nargó podrem observar que els boscos més afectats per la processonària són els de les vessants sud (el bosc que hi ha a la dreta de la carretera de la casa de Vilas fins a la cruïlla de Gavarra) i les zones amb sols pobres de nutrients i pedregosos (alguna zona del Pla de Tolustre). Això pot ser degut a que en aquestes zones la pinassa i el pi roig estan al límit de la seva zona d'influència i estarien debilitats a causa de les secades i la manca de nutrients. Personalment, crec que als boscos indicats mes amunt, la processonària a passat a ser una plaga. Una possible sol·lució, a llarg plaç, seria intentar que als boscos afectats tornès a implantar-se el bosc original, que antigament debia ser a les solanes, alzineres i en solanes més humides el roure.

dimecres, 25 de març del 2009

La puput (Upupa epops)


Com cada any, ens torna a visitar la puput, amb el seu cant inconfusible, que diu "pu-pu-put" i dona vida a la tranquilitat matutina de Nargó.

Al poble ja hi ha molts ametllers, pruneres i algun cirerer que ja han florit, la primavera ja està aquí! Tot i que no és pot baixar la guàrdia, i encara poden baixar força les temperatures, molts dels ocells que ens visiten nomès a l'estiu, ja han arribat a Nargó. Per exemple l'amiga puput, de la qual us adjunto unes fotos i el seu cant, ja veureu que és molt fàcil identificar-la, nomès cal estar atent a la vista i la oïda.





El seu cant el podeu sentir a http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/ocells/puput_so.htm


És un ocell inconfusible. Fa uns 30 cm. Té un plomatge bru rosat i la cua marcadament llistada de blanc i negre. La seva cresta, molt visible, la aixeca quan esta en actitud observant o és cent amenaçada. El bec és llarg i ganxut, el que li permet remenar per terra i les escorces dels arbres. Menja principalment a terra i al descobert. Habita en llocs oberts i nia habitualment en forats en arbres vells i és una au relativament comuna. És fàcil veure-la en cases o parets abandonades fent el niu.

Les seves plomes fan molt mala olor, i és creu que és degut a l'àcid fòrmic que produeixen les formigues de les que s'alimenta habitualment. Les formigues és defencen, i llencen l'àcid damunt del plomatge de la puput. Aquest àcid fa una olor molt forta.

Això és pot veure als formiguers més grans que de vegades és troben a Gavarra o Valldarques quan anem a buscar bolets. Si passeu una rama per damunt del formiguer podreu veure com queda tota mullada d'un líquid, que si l'oloreu, veureu que és bastant desagradable, és l'àcid fòrmic.

Més informació sobre la puput a http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=UPUEPO