"Planta carnívora" a les Masies de Nargó

Aquest mes d'Abril a començat a florir la Pinguicula vulgaris. Aquesta planta és força curiosa, doncs creix en zones molt humides i pobres en nutrients. L'ubicació que ha escullit la planta per crèixer, ha fet que s'especialitzes per tal d'alimentar-se. Per fer-ho la planta segrega una substància enganxifosa damunt les seves fulles, que atreu a diferents insectes, formigues, mosques.... Els insectes que és posen damunt les fulles s'hi quedet enganxats. Les restes orgàniques d'aquests insectes és convertiran en un aport extra de nutrients.

Aquesta planta la podem veure a la font que hi ha a uns 100 metres del pont de la cruïlla de Sellent, per la carretera L-511 direcció Valldarques. La font és petita i la trobem pujant a mà dreta. La planta esta per tot el costat de la font sobre la paret de tosca.

Foto que mostra diferents insectes enganxats a les fulles de la Pinguicula vulgaris:

Més informació a http://es.wikipedia.org/wiki/Pinguicula

Cotxa cua-roja (Phoenicurus phoenicurus)

L'altre dia la meva mare va dir-me:

" Hem vist un ocell molt bonic a l'hort, i no l'havia vist mai abans" " Te uns colors molt bonics, el pit vermell, l'esquena negra i marró i la cua vermellosa"

Vaig ensenyar el llibre d'ocells a la meva mare i a la meva neboda, que també havia vist l'ocell, però no vam poder reconèixer-lo, almenys als dibuixos de la guia. Primer pensava que podria ser una cotxa fumada, per la descripció donada, era l'ocell que més s'assemblava. Aquesta setmana vaig poder veure'l, també a l'hort, i quina sorpresa, era la primera vegada que el veia, un mascle de cotxa cua-roja, amb uns colors preciosos!!

Més informació de la cotxa cua-roja a http://ca.wikipedia.org/wiki/Cotxa_cua-roja

El cucut (Cuculus canorus)

El cucut ja fa dies que és deixa escoltar pels nostres boscos. Sobretot, el podem sentir pels boscos de Valldarques, Sellent, Serra d'Aubenç...

El cant és molt característic, cu-cut, cu-cut...

El cucut, juntament amb les orenetes són bons indicadors de l'arribada de la primavera. Tot i que algun any, voldrien haver arribat una mica més tard.

Amb els anys que fa que l'escolto, nomès l'he pogut veure un parell de cops. Va ser a Boumort, i la veritat el vaig veure de casualitat...

Imatges i cant del cucut



Més informació sobre el cucut a http://ca.wikipedia.org/wiki/Cuculus_canorus

Dilluns de Pasqua, al Coscollet!!

El dilluns de Pasqua vaig decidir pujar al Coscollet. Un cim proper a Coll de Nargó i el més alt de la Serra d'Aubenç. Amb una de les millors vistes de les serralades pre-pirinenques, com ara, la Serra de Turp, el Port del Compte, Cadí, Pedraforca.... i mirant al cap al sud sobresurt Montserrat, el Montseny.... La pujada no és molt dura, però si constant!! Ara, el més impresionant del Coscollet (1.611 m.) és el penya-segat que hi ha per sota el cim, una paret que potser fa 600 metres de caiguda lliure.

Desprès d'aprox. 17 -18 km de pujada per pista forestal, s'arriba al cim. Desprès, les baixada, a gust del consumidor, el corriol de la casa d'Aubenç, baixar pel Pla de Tolustre, Valldarques....depèn del temps i les ganes...

Ah! pujant hem vaig adonar que havia menjat massa mona!!! je, je...quina sed!! L'única font que hi ha pujant al Coscollet, és la font del Banyader, s'ha d'aprofitar i emplenar la botella!

La rectoria de Valldarques

Neu i primavera

La processionària del pi (Thaumatopoea pityocampa)

L'altre dia caminant cap a Sant Miquel de les Masies vam poder veure aquest "embolic orticant", és tracta d'orugues de la processionària del pi. Com cada any, ja és poden tornar a veure les "processons" d'orugues que creuen pistes, carreteres, corriols...Hi ha llocs que n'hi ha tantes que no saps ni per on passar per no trepitjar-les. La veritat, no fa cap gràcia passar-hi per sobre amb la bici, al xafar-les desprenen part de la seva pilositat la qual és molt orticant. Nomès tocar-les provoquen una irritació instantània de la pell, ulls, etc... molt i molt desagradable. Aquesta reacció al·lèrgica pot requerir atenció sanitària, i en alguns casos pot arribar a produir un xoc anafilàctic greu. Normalment amb l'aplicació d'una pomada antiestamítica ni hauria prou.

Informació sobre la processionària del pi, podeu trobar-la a http://ca.wikipedia.org/wiki/Procession%C3%A0ria_del_pi#Biologia i també al bloc http://centpeus.blogspot.com/2008/03/processons-urticants.html

Al municipi de Nargó podrem observar que els boscos més afectats per la processonària són els de les vessants sud (el bosc que hi ha a la dreta de la carretera de la casa de Vilas fins a la cruïlla de Gavarra) i les zones amb sols pobres de nutrients i pedregosos (alguna zona del Pla de Tolustre). Això pot ser degut a que en aquestes zones la pinassa i el pi roig estan al límit de la seva zona d'influència i estarien debilitats a causa de les secades i la manca de nutrients. Personalment, crec que als boscos indicats mes amunt, la processonària a passat a ser una plaga. Una possible sol·lució, a llarg plaç, seria intentar que als boscos afectats tornès a implantar-se el bosc original, que antigament debia ser a les solanes, alzineres i en solanes més humides el roure.