El cucut (Cuculus canorus)

El cucut ja fa dies que és deixa escoltar pels nostres boscos. Sobretot, el podem sentir pels boscos de Valldarques, Sellent, Serra d'Aubenç...

El cant és molt característic, cu-cut, cu-cut...

El cucut, juntament amb les orenetes són bons indicadors de l'arribada de la primavera. Tot i que algun any, voldrien haver arribat una mica més tard.

Amb els anys que fa que l'escolto, nomès l'he pogut veure un parell de cops. Va ser a Boumort, i la veritat el vaig veure de casualitat...

Imatges i cant del cucut



Més informació sobre el cucut a http://ca.wikipedia.org/wiki/Cuculus_canorus

Dilluns de Pasqua, al Coscollet!!

El dilluns de Pasqua vaig decidir pujar al Coscollet. Un cim proper a Coll de Nargó i el més alt de la Serra d'Aubenç. Amb una de les millors vistes de les serralades pre-pirinenques, com ara, la Serra de Turp, el Port del Compte, Cadí, Pedraforca.... i mirant al cap al sud sobresurt Montserrat, el Montseny.... La pujada no és molt dura, però si constant!! Ara, el més impresionant del Coscollet (1.611 m.) és el penya-segat que hi ha per sota el cim, una paret que potser fa 600 metres de caiguda lliure.

Desprès d'aprox. 17 -18 km de pujada per pista forestal, s'arriba al cim. Desprès, les baixada, a gust del consumidor, el corriol de la casa d'Aubenç, baixar pel Pla de Tolustre, Valldarques....depèn del temps i les ganes...

Ah! pujant hem vaig adonar que havia menjat massa mona!!! je, je...quina sed!! L'única font que hi ha pujant al Coscollet, és la font del Banyader, s'ha d'aprofitar i emplenar la botella!

La rectoria de Valldarques