dimecres, 24 de març del 2010

Amb la primavera també han arribat les orenetes i d'altres ocells



Amb l'arribada del bon temps també han començat ha arribar diferents espècies d'ocells migratoris. Entre moltes espècies, una de ben comuna i propera, les orenetes. Aquestes ja han començat ha arribar i al poble ja en podem veure alguna que altra. A Coll de Nargó, podem veure l'oreneta vulgar i també l'oreneta cuablanca, fàcils de diferenciar tant pels seus colors/forma com pel tipus de niu. A part, prop del poble també podem veure espècies properes a les orenetes com són el ballester, aquest el veurem sobretot prop de cingleres com el Coscollet, el falciot negre sobrevolant el poble i prop del campanar a l'estiu, i el roquerol sempre prop de zones rocalloses com Coll Piquer. Quan era petit recordo que al Carrer Nou hi havia una línea de llum de quatre cables que anava de la font dels Raiers fins a la Plaça del Raval. Doncs des d'abaix fins a la plaça per les nits podiem veure els quatre fils abarrotats d'orenetes, una a tocar de l'altra. Ara ja no és possible veureu, desgraciadament, l'ús d'insecticides, solfats, i altres contaminants han reduït dràsticament les poblacions d'aquests ocells tant benificiosos per al control de plagues d'insectes.




dimarts, 2 de març del 2010

Cabussó emplomallat (Podiceps cristatus)

L’altre dia parlant amb la Lurdes (Agent Rural) va recordar-me la presència del cabussó emplomallat al pantà d’0liana. Fa anys, un dia que anava caminant pel costat del pantà, vaig poder veure’n un parell. Són uns ocells molt bonics, difícils de veure per la nostra zona. Almenys, jo no els havia vist mai. Més fàcil, és veure’ls al Delta de l’Ebre o als Aïguamolls de l’Empordà on ja els havia vist abans.
Doncs bé, aprofito que la Lurdes va dir-me que aquest any els havia tornat a veure al pantà, per posar una foto i així si algú els veu els pugui reconèixer.

dilluns, 18 de gener del 2010

Fredeluga (Vanellus vanellus)

L'altre dia prop de la font de Sant Climents vaig poder veure tres fredelugues. L'any passat també vaig veure'n un parell, les que podem veure a Coll de Nargó, segur que estan de pas del nord d'europa, cap a terres més càlides i properes a aiguamolls amb zones de conreus.
La fredeluga (Vanellus vanellus) és un ocell de les planes obertes que s'alimenta d'invertebrats que captura al terra. Se'l sol trobar en estols, a vegades de molts exemplars, als camps del centre de la comarca. Quan vola mostra unes ales molt arrodonides. Aquest limícola presenta un llarg plomall i un plomatge blanc i verd fosc iridiscent. Arriba a les planes catalanes sobretot entre finals de novembre i primers de gener, a vegades en grans estols empesos pel fred rigorós del nord. Al març, la majoria de fredelugues ja ha marxat cap a les seves àrees de cria del centre i el nord d'Europa.

dimarts, 22 de desembre del 2009

Bon Nadal i Bones Festes a tothom!!


La foto d'aquest arbre la vam fer l'any passat pujant al Pedró dels Quatre Batlles (Port del Comte). El vent aixecava la neu pols i la fixava damunt les fulles dels arbres donant-los aquest aire "Nadalenc", je,je...Per fi podrem tornar a gaudir d'imatges com aquesta i d'un Nadal ben blanquet !!

Bones Festes!

divendres, 4 de desembre del 2009

La Serra de Turp (1620 m.)


Imponent, just davant de Coll de Nargó i a l'altre costat de pantà, s'alça la serra de Turp. Quan era petit ja em mirava encuriosit el cim d'aquesta muntanya, que hi deu haver allà d'alt? que podré veure? Fins que no vaig poder pujar-hi, sempre hem feia les mateixes preguntes! Des de casa, anava observant el cim, de vegades amb els binocles, cada pi, cada roca...res s'escapava a la meva mirada. Per fi vaig poder pujar-hi,des de llavors, sempre que vull fer un cim, prop del poble, amb bones vistes i de fàcil accès, me'n vaig al cim de Turp. O també al Coscollet, d'Aubenç, però d'aquest ja en parlarem un altre dia!!
Fa poc, s'ha netejat i marcat un camí que ens porta fins al cim, anomenat “ el Cogulló de Turp”. El mateix camí ens permet retornar al punt de partida tot fent una volta circular passant per l'ermita de Santa Pelaia, la mina de carbó de nom "Mina Juanita" i retornant al punt de partida passant per sota del poble de Perles.
L'inici del camí és a la carretera de Figols a Perles (L-401) al Km 4, hi ha espai per deixar un vehicle. El camí de retorn pot fer-se pel mateix de pujada o arriscar-se a fer la volta circular passant per l'ermita de Sta. Pelaia ( aquest últim no està tant ben senyalitzat).



Un altra excursió a Turp la podem trobar a:

dijous, 1 d’octubre del 2009

Arc de Sant Martí, avui al poble

Avui l'Eli de Cal Met ha fet una foto molt xula de l'Arc de Sant Martí damunt el poble, aprofitant l'últim raig de Sol de la tarda! Quines vistes més xules!

dilluns, 28 de setembre del 2009

Fotos antigues Coll de Nargó

El Lluís de Ca l'Esperança m'ha deixat unes fotos del poble, aquestes m'han agradat molt i també m'han ensenyat com era el poble fa uns quants anys enrere. Algunes fotos tenen més de 30 anys, o sigui fa uns dies. A les fotos i surten llocs i edificis dels quals havia sentit a parlar a casa meva, però que mai havia vist. Res, poso algunes de les fotos perquè també les pugueu veure vosaltres.

diumenge, 6 de setembre del 2009

Amb Kayac pel pantà d'Oliana

Una mica d'informació sobre el pantà

El Pantà d'Oliana és un embassament que pertany al riu Segre, creat per una presa situada entre els municipis d'Oliana i Peramola, que s'estén pels termes d'Oliana, Peramola i Coll de Nargó, a la comarca de l'Alt Urgell. El pantà va inaugurar-se el 30 de Juny de 1959.
L'embassament fou construït per les Forces Hidroelèctriques del Segre, aprofitant el grau d'Oliana (pas estret entre serres).
La capacitat del pantà és de 101 hm³ i el salt, amb una potència instal·lada de 37.800 kW, produeix en anys normals 100 milions de kWh. Una altra finalitat del pantà és regular els cabals del riu i assegurar el reg d'estiu dels canals d'Urgell.

Remant als peus de les muntanyes de Narieda, Turp i Aubenç


Aquest any aprofitant que quasi tota la primavera i estiu el pantà ha estat amb el màxim cabal hem pogut fer diverses sortides.
Amb el Miquel podríem explicar més d’una anècdota, l’experiència de bolcar per primera vegada, el dia que ens va pillar una tempesta a l’estret dels Esplovins, amb massa llamps, la cova de “marbre”, els isards que és queden mirant-te sorpresos ...
És igual el dia que hi anem, sempre que anem a remar ho gaudim al màxim, no és un esport exigent, tot el contrari, és molt relaxant.
Hi ha dies que aprofitem per fer fotos dels paisatges que ens envolten, amb perspectives totalment diferents a les que estem acostumats.
Poso unes quantes fotos perquè us en pugueu fer una idea del que és remar pel pantà.
Remant amb l'Anna, al fons, la serra d'Aubenç
L'Anna i el Miquel remant direcció la presa
Remant cap a l'horitzó
Remar gaudint


dimecres, 2 de setembre del 2009

La Torre de la Vila de Valldarques


Aprofitant un dels corriols netejats per La Nargona podem visitar la Torre de la Vila de Valldarques. Molts dels que van passar-hi amb btt segur que no van poder entretenir-se a mirar-la. El corriol surt del costat de l’Església de Sant Romà de Valldarques i va a passar per sota la cinglera de Sobre-Roca. No te pèrdua, caminant entre mig de roures arribem a un turó on s’ubica la Torre de la Vila. Després de visitar la torre, pot seguir-se el corriol per acabar de visitar la vall, passant pel Molí de l’Espardenyer, Casa Solans i el Boter de Santa Maria. Per acabar de fer la ruta he trobat una pàgina on s'explica detalladament com fer-la, per tant no m'extendre més, l’únic que s'ha de tenir en compte que ells utilitzen el camí d’accés des de la Casa de Sobre Roca.

http://www.muntanyaviva.cat/1/nens/BoterdeSantaMariadesdelacasadeSobre_roca.html

Inici del corriol, al fons Sant Romà de Valldarques

La Torre de la Vila

L'Imma visitant l'interior de la torre

La torre per dins

dimecres, 19 d’agost del 2009

La papallona dels rierols (Limenitis reducta)


Organitzant les fotos que he fet durant aquest estiu he trobat les d'aquesta papallona. La vaig poder veure a principis de juny, a Valldarques, just entrar al corriol que estàvem preparant per La Nargona. Te unes tonalitats molt boniques quan li dona la llum del Sol. Aquest any només l'he vist un parell de cops, sempre al costat de rierols o punts d'aigua...

diumenge, 2 d’agost del 2009

La tempesta d'ahir ( 1 d'agost 2009)


Mentres els Tupedala estavem preparant el recorregut de l'Open Infantil del poble, una tempesta amenaçadora s'apropava des del racó de Sellent.

Aquesta s'aproximava lentament, l'avançava un bon repertori de llamps i trons, que indicaven que seria una tempesta amb cara i ulls.

Just en acabar de marcar el recorregut va començar a ploure amb ganes, i al fer-se fosc, vaig tenir la sort de fer aquest parell de fotos d'algun dels llamps.

Fixeu-vos, els dos llamps cauen just damunt la cinglera de Massana, al darrere de Sant Miquel. Potser al mateix arbre o sortint de roca, qui sap?

dimarts, 21 de juliol del 2009

L'Albert AUBET als Campionats d'Espanya de BTT a Barcelona


Aquest mes de Juliol tenim els ciclistes esverats, que si Tour, L'Enric i la Lurdes a la Trans-Alp, i L’Albert (alies Tato o Pus) als Campionats d'Espanya de BTT que van celebrar-se aquest cap de setmana a Barcelona.
L’Albert , que el veiem entrenar dur per les rodalies del poble i seguint al peu de la lletra els entrenaments que li aconsella L’Enric, està aconseguint molt bons resultats en la seva categoria, ciclistes Sub-23.
Aquesta dedicació a l’esport li ha permès classificar-se per poder competir envoltat dels millors bikers d'Espanya.
Una punxada no l'ha deixat classificar-se, però si gaudir d’un cap de setmana a la capital i poder pedalar entre els millors.
Enhorabona Albert!!

En la mateix campionat el Martí (Alies Fenollet) s’ha classificat en segona posició en la seva categoria Master-30! Felicitats !!

Aquest parell estan en plena forma!! Son un bon exemple a seguir, però de lluny, que anar al seu darrera cansa molt....je, je!!

dilluns, 13 de juliol del 2009

La conquesta dels Alps amb BTT



Aquest mes de juliol, la Lurdes i L’Enric, se’n van a la conquesta dels Alps. S’han preparat de valent per poder fer un bon paper a la JEANTEX BIKE TRANSALP . Aquesta prova és una de les més dures del món.

El dia 18 de Juliol s’iniciarà la prova, aquesta és divideix en 8 etapes, que sumen un total de 634 kilòmetres de recorregut i 22166 metres de desnivell acumulat. L’Enric i la Lurdes posaran a prova la preparació i l’entrenament que han portat a terme durant tot aquest any, per tal de poder acabar la TransAlp en bona posició i gaudir-la al màxim.

L'equip que formen la Lurdes i L'Enric està molt preparat, s'han entrenat durament en terra de dinosaures, en concret a Coll de Nargó, el seu poble.

Tots dos han pedalat al costat de grans dinosaures! Que valents....



A aquesta parella de bikers, no els fa por res, acostumats a pedalar al costat de "bestioles" com aquestes, i després d'entrenar pels terrenys "juràssics" de Coll de Nargó, amb camins pedregosos, llargues trialeres, i forts desnivells, segur que no tindran cap problema en superar la Trans-Alp 2009.

Ah! i sobretot, dieu als vostres assistents que us facin moltes fotos, vosaltres no parareu a fer-ne, no?? llàstima!! segur que passareu per llocs impressionants!!

Molta Sort i fins aviat!!

Més informació sobre la Trans-Alp a :

http://www.bike-transalp.de/spanisch/

http://www.viurealspirineus.cat/not%C3%ADcies/esports/Dos+alturgellencs+en+la+prova+de+BTT+m%C3%A9s+dura+d%E2%80%99Europa





dijous, 9 de juliol del 2009

L'escorpí (Buthus occitanus)

Els escorpins (Scorpiones o Scorpionida) són un ordre d'aràcnids amb uns grans pedipalps en forma de pinça y amb un agulló verinós a l'extrem del cos. Es coneixen unes 1.500 espècies repartides per tot el món, excepte les regions polars, però amb una màxima diversitat a les regions tropicals. Algunes espècies assoleixen més de 20 cm de llargada

Aquest any netejant els corriols per La Nargona vam tenir l’oportunitat d’observar-ne i també fotografiar diversos exemplars. . L'escorpí de la foto el vam trobar netejant el corriol de Valldarques (Font del Cebre). Aquest escorpí de colors groguencs clars, de mida petita, viue en llocs secs i amb pedregars. Es d'hàbits nocturns i durant el dia s'amaga sota les pedres, mentre que a la nit surt a caçar. Quan plou també sol sortir durant el dia. La seva picada és molt dolorosa, però no mortal. En cas de picada el millor que es pot fer és aplicar gel a la ferida i dirigir-se urgentment a un centre mèdic per al reconeixement de la picada.






El verí

Totes les espècies d'escorpí tenen verí i en general, és un neurotòxic natural. Consisteix en una varietat de proteïnes petites així com cations de sodi i de potassi, que serveixen per interferir amb la neurotransmissió química de la víctima. Els escorpins usen el seu verí per a matar o per a paralitzar la seva presa per poder-se-la menjar; en general actua ràpid, permetent una captura eficaç de la presa.
Els verins d'escorpí estan encaminats per actuar en altres artròpodes i, per tant, la majoria dels escorpins són relativament inofensius per als éssers humans; les picades produeixen només efectes locals com ara dolor, entumiment o inflamació. Tot i així, alguns escorpins, sobretot de la família Buthidae, poden ser perillosos per als éssers humans.
Entre els més perillosos hi ha Leiurus quinquestriatus, que té el verí més potent de la família, i els membres del gènere Parabuthus, Tityus i Androctonus que tenen el verí també fort. Aquests escorpins i altres de la família Buthidae han estat responsables de moltes morts, encara que els escorpins no poden generalment llençar prou verí com per matar adults sans; les morts ocorren normalment en nens, gent gran o malalts.
Llevat que se'ls molesti, els escorpins són perfectament inofensius, i fan ús de la picada només amb la finalitat de matar la presa. Generalment, fugen del perill, o romanen molt quiets. No se sap si els escorpins tenen cura de no malversar el verí. No obstant això, el verí no l'utilitzen sovint si no és que no poden sotmetre la presa amb les urpes. Moltes espècies d'escorpins com ara Pandinus i Hadogens, rarament o mai utilitzen el seu verí, i quan capturen la seva presa confien en els seus grans i forts pedipalps

El mite del suïcidi

La creença que els escorpins se suïciden picant-se quan els envolta el foc és d'una antiguitat considerable i és freqüent on hi ha aquests animals. No obstant això és fals, ja que el verí no té cap efecte en l'escorpí mateix, ni en qualsevol membre de la mateixa espècie, llevat que el verí s'injecti directament en el gangli del nervi dels escorpins.
El mite deriva del fet que els escorpins són ectoterms i quan estan exposats a una intensa calor el seu procés metabòlic deixa de funcionar correctament. Això causa a l'escorpí un espasme violent i aquest espasme pot semblar com si l'escorpí s'ataqués a si mateix; d'aquí prové el desenvolupament del mite.

Informació obtinguda a http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada

dijous, 4 de juny del 2009

La Nargona - 14 de Juny de 2009

No hi ha escuses que valguin, no hi falteu!!! us ho passareu molt bé, sens dubte!!

Amb denominació d'origen, Coll de Nargó!!!

Inscripcions a :

http://memorialgemmabach.com/


La Nargona ha estat un éxit, camins, trialeres, i molta gent que li agrada pedalar....







dilluns, 25 de maig del 2009

La serp blanca o ratllada (Rhinechis scalaris)


L'altre dia la Gemma i el Jordi van rebre una visita inesperada. Doncs sí! una serp blanca va visitar sense que ningú la convidès el jardí de la Gemma. Aquesta visita, indica que les serps ja han sortit del seu període d'hivernació i comencen a buscar aliment de forma constant, per tal de recuperar-se de la inactivitat hivernal.

Aquesta serp, és del tot inofensiva en quant a verí, però és força agressiva si la molesten, no és deixa capturar fàcilment, i no dubta en alçar la part davantera del cos i xiular, intentant atemorir qui gosi atansar-se de forma perillosa.

La podem identificar ràpidament en veure les dos ratlles longitudinals paral·leles que te sobre l'esquena, que van del cap fins la cua. Quan són petites, unes altres ratlles negres, li creuen l'esquena, formant així una reticula en forma d'escala. D'aquí li ve el nom de "serpiente de escalera" en castellà.

Aquestes serps són molt beneficioses pels cultius, doncs, porten a ratlla les poblacions de talps, pardals, llagostes....per això no s'han de matar, ni molestar.

El verí per a talps i rates, i també els insecticides, han fet minvar les poblacions de serps i llargandaixos de les nostres zones rurals.

A Coll de Nargó encara podem veure alguna serp blanca per les zones solanes i marges de conreus. També acostuma a posar-se damunt l'asfalt de les carreteres per pendre el Sol, costum que li costa la vida moltes vegades.
La foto d'aquesta serp la va fer la Gemma! fixeu-vos que valenta!! no va dubtar d'atansar-se a la serp per tal d'obtenir una bona foto. Fins i tot, va fer servir la seva sabata d'escala mètrica i així orientar-nos del tamany de la serp. Molt bé, Gemma!

Més informació sobre la serp blanca a :