lunes 13 de julio de 2009

La conquesta dels Alps amb BTT



Aquest Juliol la Lurdes i l’Enric se’n van a la conquesta dels Alps. S’han preparat de valent per poder fer un bon paper a la JEANTEX BIKE TRANSALP . Aquesta prova és una de les més dures del món de bicicleta de muntanya.
El dia 18 de Juliol s’iniciarà la prova, aquesta està divideix en 8 etapes, que sumen un total de 634 kilòmetres de recorregut i 22166 metres de desnivell acumulat. L’Enric i la Lurdes posaran a prova la preparació i l’entrenament que han portat a terme durant aquest any per poder acabar la TransAlp en bona posició i gaudint-la al màxim.

L'equip que formen la Lurdes i L'Enric està molt preparat, s'han entrenat durament en t

jueves 9 de julio de 2009

L'escorpí (Buthus occitanus)

Els escorpins (Scorpiones o Scorpionida) són un ordre d'aràcnids amb uns grans pedipalps en forma de pinça y amb un agulló verinós a l'extrem del cos. Es coneixen unes 1.500 espècies repartides per tot el món, excepte les regions polars, però amb una màxima diversitat a les regions tropicals. Algunes espècies assoleixen més de 20 cm de llargada

Aquest any netejant els corriols per La Nargona vam tenir l’oportunitat d’observar-ne i també fotografiar diversos exemplars. . L'escorpí de la foto el vam trobar netejant el corriol de Valldarques (Font del Cebre). Aquest escorpí de colors groguencs clars, de mida petita, viue en llocs secs i amb pedregars. Es d'hàbits nocturns i durant el dia s'amaga sota les pedres, mentre que a la nit surt a caçar. Quan plou també sol sortir durant el dia. La seva picada és molt dolorosa, però no mortal. En cas de picada el millor que es pot fer és aplicar gel a la ferida i dirigir-se urgentment a un centre mèdic per al reconeixement de la picada.






El verí

Totes les espècies d'escorpí tenen verí i en general, és un neurotòxic natural. Consisteix en una varietat de proteïnes petites així com cations de sodi i de potassi, que serveixen per interferir amb la neurotransmissió química de la víctima. Els escorpins usen el seu verí per a matar o per a paralitzar la seva presa per poder-se-la menjar; en general actua ràpid, permetent una captura eficaç de la presa.
Els verins d'escorpí estan encaminats per actuar en altres artròpodes i, per tant, la majoria dels escorpins són relativament inofensius per als éssers humans; les picades produeixen només efectes locals com ara dolor, entumiment o inflamació. Tot i així, alguns escorpins, sobretot de la família Buthidae, poden ser perillosos per als éssers humans.
Entre els més perillosos hi ha Leiurus quinquestriatus, que té el verí més potent de la família, i els membres del gènere Parabuthus, Tityus i Androctonus que tenen el verí també fort. Aquests escorpins i altres de la família Buthidae han estat responsables de moltes morts, encara que els escorpins no poden generalment llençar prou verí com per matar adults sans; les morts ocorren normalment en nens, gent gran o malalts.
Llevat que se'ls molesti, els escorpins són perfectament inofensius, i fan ús de la picada només amb la finalitat de matar la presa. Generalment, fugen del perill, o romanen molt quiets. No se sap si els escorpins tenen cura de no malversar el verí. No obstant això, el verí no l'utilitzen sovint si no és que no poden sotmetre la presa amb les urpes. Moltes espècies d'escorpins com ara Pandinus i Hadogens, rarament o mai utilitzen el seu verí, i quan capturen la seva presa confien en els seus grans i forts pedipalps

El mite del suïcidi

La creença que els escorpins se suïciden picant-se quan els envolta el foc és d'una antiguitat considerable i és freqüent on hi ha aquests animals. No obstant això és fals, ja que el verí no té cap efecte en l'escorpí mateix, ni en qualsevol membre de la mateixa espècie, llevat que el verí s'injecti directament en el gangli del nervi dels escorpins.
El mite deriva del fet que els escorpins són ectoterms i quan estan exposats a una intensa calor el seu procés metabòlic deixa de funcionar correctament. Això causa a l'escorpí un espasme violent i aquest espasme pot semblar com si l'escorpí s'ataqués a si mateix; d'aquí prové el desenvolupament del mite.

Informació obtinguda a http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada

jueves 4 de junio de 2009

La Nargona - 14 de Juny de 2009

No hi ha escuses que valguin, no hi falteu!!! us ho passareu molt bé, sens dubte!!

Amb denominació d'origen, Coll de Nargó!!!

Inscripcions a :

http://memorialgemmabach.com/


La Nargona ha estat un éxit, camins, trialeres, i molta gent que li agrada pedalar....







lunes 25 de mayo de 2009

La serp blanca o ratllada (Rhinechis scalaris)


L'altre dia la Gemma i el Jordi van rebre una visita inesperada. Doncs sí! una serp blanca va visitar sense que ningú la convidès el jardí de la Gemma. Aquesta visita, indica que les serps ja han sortit del seu període d'hivernació i comencen a buscar aliment de forma constant, per tal de recuperar-se de la inactivitat hivernal.

Aquesta serp, és del tot inofensiva en quant a verí, però és força agressiva si la molesten, no és deixa capturar fàcilment, i no dubta en alçar la part davantera del cos i xiular, intentant atemorir qui gosi atansar-se de forma perillosa.

La podem identificar ràpidament en veure les dos ratlles longitudinals paral·leles que te sobre l'esquena, que van del cap fins la cua. Quan són petites, unes altres ratlles negres, li creuen l'esquena, formant així una reticula en forma d'escala. D'aquí li ve el nom de "serpiente de escalera" en castellà.

Aquestes serps són molt beneficioses pels cultius, doncs, porten a ratlla les poblacions de talps, pardals, llagostes....per això no s'han de matar, ni molestar.

El verí per a talps i rates, i també els insecticides, han fet minvar les poblacions de serps i llargandaixos de les nostres zones rurals.

A Coll de Nargó encara podem veure alguna serp blanca per les zones solanes i marges de conreus. També acostuma a posar-se damunt l'asfalt de les carreteres per pendre el Sol, costum que li costa la vida moltes vegades.
La foto d'aquesta serp la va fer la Gemma! fixeu-vos que valenta!! no va dubtar d'atansar-se a la serp per tal d'obtenir una bona foto. Fins i tot, va fer servir la seva sabata d'escala mètrica i així orientar-nos del tamany de la serp. Molt bé, Gemma!

Més informació sobre la serp blanca a :

domingo 17 de mayo de 2009

L'Escalopendra


Remenant pedres, fullaraca, troncs...podem trobar-nos amb alguna que altra escalopendra. La veritat no hem fan molta gràcia, doncs la seva picada és força dolorosa, semblant diuen, a la de l'escorpí.

A Nargó, la podem trobar practicament a tot arreu, aquests dies que estem netejant algun dels corriols per La Nargona, n'hem vist unes quantes, entre d'altres bestioles.

Les escalopendres que podem veure per la zona de Nargó són com les de la foto adjuntada més amunt.
En cas de picada, immobilitzar la zona afectada i posar-hi gases fredes damunt. Podem posar-hi també, una pomada amb corticoides y antihistaminics, així com pendre algun analgèsic per calmar el dolor. Si els símptomes persisteixen, com sempre, s'ha d' anar al metge.

De totes maneres us poso aquest enllaç on hi ha imatges d'algunes escalopendres de diferents llocs del món. Els efectes de la picada que és veu a la imatge, no els provoca una escalopendra de la nostra zona, no us espanteu.

viernes 15 de mayo de 2009

L'Oriol (Oriolus oriolus)

L'oriol (Oriolus oriolus) és un ocell passeriforme propi de les regions temperades de l'hemisferi nord

Medeix uns 24 cm. És un ocell més aviat gran amb les ales i la cua llargues.
Colors: L'ocell adult mascle és molt vistós, amb un groc brillant al cos i les ales i la cua principalment negra; la femella i els joves tenen un disseny semblant però més apagat, i són d'un color verd groguenc al damunt i grisenc o blanc a sota. Té un vol fluid i ràpid.
Té un cant fort i aflautat, amb un característic xiulet.

Viu essencialment en arbres; en boscos, parcs ben arbrats, fruiters vells i vores dels rius. El niu el fa generalment penjat entre branques forcades.

A Coll de Nargó, ja ha arribat fa gairebé un mes. Jo, encara no l'he vist, però és fàcil saber que ha arribat la escoltar el seu cant, és inconfundible. El podem sentir, per la zona de la Costa del Pito, la Passarel·la, a Santa Eulàlia, Les Masies.

Pel que he vist, a la nostra zona, li agraden les rouredes prop de punts d'aigua com el riu de Sellent, el pantà....

És un ocell díficil de veure, per això, és important acostumar-nos a identificar el seu cant, el qual sembla com si una persona estiguès xiulant.
Podeu escoltar-lo a la pàgina http://www.youtube.com/watch?v=b5o3LN-mcXg

jueves 30 de abril de 2009

"Planta carnívora" a les Masies de Nargó


Aquest mes d'Abril a començat a florir la Pinguicula vulgaris. Aquesta planta és força curiosa, doncs creix en zones molt humides i pobres en nutrients. L'ubicació que ha escullit la planta per crèixer, ha fet que s'especialitzes per tal d'alimentar-se. Per fer-ho la planta segrega una substància enganxifosa damunt les seves fulles, que atreu a diferents insectes, formigues, mosques.... Els insectes que és posen damunt les fulles s'hi quedet enganxats. Les restes orgàniques d'aquests insectes és convertiran en un aport extra de nutrients.

Aquesta planta la podem veure a la font que hi ha a uns 100 metres del pont de la cruïlla de Sellent, per la carretera L-511 direcció Valldarques. La font és petita i la trobem pujant a mà dreta. La planta esta per tot el costat de la font sobre la paret de tosca.

Foto que mostra diferents insectes enganxats a les fulles de la Pinguicula vulgaris:



Més informació a http://es.wikipedia.org/wiki/Pinguicula