La puput (Upupa epops)

Com cada any, ens torna a visitar la puput, amb el seu cant inconfusible, que diu "pu-pu-put" i dona vida a la tranquilitat matutina de Nargó.

Al poble ja hi ha molts ametllers, pruneres i algun cirerer que ja han florit, la primavera ja està aquí! Tot i que no és pot baixar la guàrdia, i encara poden baixar força les temperatures, molts dels ocells que ens visiten nomès a l'estiu, ja han arribat a Nargó. Per exemple l'amiga puput, de la qual us adjunto unes fotos i el seu cant, ja veureu que és molt fàcil identificar-la, nomès cal estar atent a la vista i la oïda.

El seu cant el podeu sentir a http://www.xtec.cat/~fturmo/d108/ocells/puput_so.htm

És un ocell inconfusible. Fa uns 30 cm. Té un plomatge bru rosat i la cua marcadament llistada de blanc i negre. La seva cresta, molt visible, la aixeca quan esta en actitud observant o és cent amenaçada. El bec és llarg i ganxut, el que li permet remenar per terra i les escorces dels arbres. Menja principalment a terra i al descobert. Habita en llocs oberts i nia habitualment en forats en arbres vells i és una au relativament comuna. És fàcil veure-la en cases o parets abandonades fent el niu.

Les seves plomes fan molt mala olor, i és creu que és degut a l'àcid fòrmic que produeixen les formigues de les que s'alimenta habitualment. Les formigues és defencen, i llencen l'àcid damunt del plomatge de la puput. Aquest àcid fa una olor molt forta.

Això és pot veure als formiguers més grans que de vegades és troben a Gavarra o Valldarques quan anem a buscar bolets. Si passeu una rama per damunt del formiguer podreu veure com queda tota mullada d'un líquid, que si l'oloreu, veureu que és bastant desagradable, és l'àcid fòrmic.

Més informació sobre la puput a http://www.sioc.cat/fitxa.php?sci=0&sp=UPUEPO

CBMS a Coll de Nargó

L'any 1994 es va iniciar, amb el suport del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, un projecte de seguiment de les poblacions de papallones: el Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya (abreviat CBMS). La seva filosofia i metodologia coincidien plenament amb les del conegut BMS britànic d'on va prendre el nom: conèixer amb precisió els canvis d'abundància de les papallones a partir de la repetició setmanal de censos visuals al llarg de transectes fixos, per tal de relacionar-los posteriorment amb diferents factors ambientals. La utilització de les papallones en aquests projectes respon al seu contrastat caràcter bioindicador, a la seva popularitat i carisma, i al fet d'haver experimentat, en temps recents, regressions generalitzades arreu d'Europa.

Bé, doncs aquest any, gràcies a la Lurdes i la Marta d'Andorra vaig tenir l'oportunitat de conèixer aquest projecte, doncs elles l'estan realitzant a Andorra.

Aquest mes de març amb l'ajuda del Jordi del Museu de Granollers vam iniciar un transecte per fer un BMS a Coll de Nargó.

És el primer any que ho faig, ja veurem com sortirà, de moment ho intentaré!!

I penso, no en tenia prou amb els "moixons al cap", que si puput, si trencalòs, si l'aufrany... que ara també hi tindré papallones, je, je...

A sota us poso algunes fotos de les espècies que he vist aquests dies al poble, no totes han estat vistes dins el transecte, però si a les rodalies de Nargó.

Les fotos no són meves, les he obtingut d'internet, ja que de totes les papallones no tinc fotos, són molt xules, eh?

Ja ha arribat l'Aufrany!

Aufrany (Neophron percnopterus)

Migrador escàs i irregular, o divagant des de o cap a les zones de cria, a la façana litoral, i a la part oriental del territori. Més regular a la zona continental de Lleida i a les serres prepirinenques i pirinenques occidentals, on nidifica regularment. Actualment és un nidificant molt localitzat en alguns punts allunyats del nucli principal, com per ex. a Osona. No hi ha dades d'hivernants.

A Coll de Nargó cada any ens visita pels voltants de març/abril, aquest any, ja ha arribat, ja n'he vist un. Normalment, volen en parelles, excepte quan tenen el niu i han de covar els ous. Gairebé sempre, nomès tira endavant un dels polls, el qual podem veure a volar pels vols d'agost-setembre. El jove aufrany, és molt diferent dels pares, i podrem diferenciar-lo perquè és tot ell de color marró fosc. La silueta en vol dels aufranys joves, pot confondre's amb la del trencalòs, també jove, tot i que la diferència de tamany ens ajudarà a diferenciar-los, el trencalòs és més gran.

Aquest voltor sol ser un dels darrers animals a tastar les carronyes de les que s’alimenta. Quan altres espècies majors han acabat gairebé tota la carn, l’aufrany arriba per engolir les restes de pell i carn que queden enganxades als ossos. Completa la dieta amb insectes i petits animals així com tot tipus de deixalles. També menja ous que trenca alçant-los amb el bec i llençant-los contra les roques. A l'Àfrica, els aufranys aconsegueixen trencar els ous dels estruços agafant pedres amb el bec i llançant-les repetidament contra la closca fins que aquesta cedeix, constituint un dels escassos exemples de l’ús d’eines al món animal. Els aufranys també són habituals dels abocadors on s’atipen de deixalles humanes.
Nien fonamentalment a coves situades sobre penya-segats i valls retallades on ponen dos ous entre març i abril en un niu folrat de pels d’animal (hi és comuna la llana d’ovella), branques i ossos. Transporten aquests materials amb el bec, al contrari que la resta de voltors que ho fan amb les urpes. L’ús intensiu de pesticides pot reduir la posta a un sol ou com ha passat a diverses zones de la Península Ibèrica on actualment es troba en regressió.

Pel comportament de trencar els ous d'estruços utilitzant pedres a l'aufrany l'han batejat amb el nom de "buitre sabio".

Les vaques del Ton de Cal Pegater

Últimament hem pogut veure a les notícies que a Camprodon alguns veins s'havien queixat del "soroll" de les esquelles de les vaques i cavalls, les quals els "molestaven", fins al punt de denunciar el propietàri del bestiar. Aquest cap de setmana, he pogut contrastar aquesta informació, doncs vaig anar a visitar una amiga de Camprodon i m'ho va explicar,amb més detalls que els que van donar a la TV. Fins i tot havien rebut queixes dient que el cant dels galls els molestava. Per suposat aquests veins tant molestos van al poble el cap de setmana fugint de la ciutat i buscant "tranquilitat". En fi estic content, doncs, Camprodon és manté tanc bonic com ho recordava, els cavalls i les vaques que pasturen pels camps colindants encara conserven les seves esquelles, clonc, clonc, ...je, je. Qui va queixar-se no s'ha sortit amb la seva!! ja, ja.. la veritat és que m'haguès preocupat que ho haguès fet.

A mi personalment, m'agrada sentir el "soroll" de les esquelles, doncs desde ben petit he sentit com el Pegater portava les seves vaques a pasturar al camp, per tant aquest so hem recorda la meva infància al poble, m'inspira tranquilitat, armonia i per a mi formen part del ric paisatge que envolta el nostre poble.

Tothom és lliure d'opinar el que vulgui, faltaria més, però la veritat no m'imagino anar al poble i no sentir esquelles, galls cantant, ocells...

Us poso un petit vídeo del Pegater portant les vaques al camp! gràcies Ton, que per molts anys puguis portar-les a pasturar, amb esquelles, es clar!!