Ja ha arribat l'Aufrany!

Aufrany (Neophron percnopterus)

Migrador escàs i irregular, o divagant des de o cap a les zones de cria, a la façana litoral, i a la part oriental del territori. Més regular a la zona continental de Lleida i a les serres prepirinenques i pirinenques occidentals, on nidifica regularment. Actualment és un nidificant molt localitzat en alguns punts allunyats del nucli principal, com per ex. a Osona. No hi ha dades d'hivernants.

A Coll de Nargó cada any ens visita pels voltants de març/abril, aquest any, ja ha arribat, ja n'he vist un. Normalment, volen en parelles, excepte quan tenen el niu i han de covar els ous. Gairebé sempre, nomès tira endavant un dels polls, el qual podem veure a volar pels vols d'agost-setembre. El jove aufrany, és molt diferent dels pares, i podrem diferenciar-lo perquè és tot ell de color marró fosc. La silueta en vol dels aufranys joves, pot confondre's amb la del trencalòs, també jove, tot i que la diferència de tamany ens ajudarà a diferenciar-los, el trencalòs és més gran.

Aquest voltor sol ser un dels darrers animals a tastar les carronyes de les que s’alimenta. Quan altres espècies majors han acabat gairebé tota la carn, l’aufrany arriba per engolir les restes de pell i carn que queden enganxades als ossos. Completa la dieta amb insectes i petits animals així com tot tipus de deixalles. També menja ous que trenca alçant-los amb el bec i llençant-los contra les roques. A l'Àfrica, els aufranys aconsegueixen trencar els ous dels estruços agafant pedres amb el bec i llançant-les repetidament contra la closca fins que aquesta cedeix, constituint un dels escassos exemples de l’ús d’eines al món animal. Els aufranys també són habituals dels abocadors on s’atipen de deixalles humanes.
Nien fonamentalment a coves situades sobre penya-segats i valls retallades on ponen dos ous entre març i abril en un niu folrat de pels d’animal (hi és comuna la llana d’ovella), branques i ossos. Transporten aquests materials amb el bec, al contrari que la resta de voltors que ho fan amb les urpes. L’ús intensiu de pesticides pot reduir la posta a un sol ou com ha passat a diverses zones de la Península Ibèrica on actualment es troba en regressió.

Pel comportament de trencar els ous d'estruços utilitzant pedres a l'aufrany l'han batejat amb el nom de "buitre sabio".