El cucut ja fa dies que és deixa escoltar pels nostres boscos. Sobretot, el podem sentir pels boscos de Valldarques, Sellent, Serra d'Aubenç...
El cant és molt característic, cu-cut, cu-cut...
El cucut, juntament amb les orenetes són bons indicadors de l'arribada de la primavera. Tot i que algun any, voldrien haver arribat una mica més tard.
Amb els anys que fa que l'escolto, nomès l'he pogut veure un parell de cops. Va ser a Boumort, i la veritat el vaig veure de casualitat...
Imatges i cant del cucut
Més informació sobre el cucut a http://ca.wikipedia.org/wiki/Cuculus_canorus
dimecres, 15 d’abril del 2009
Dilluns de Pasqua, al Coscollet!!
El dilluns de Pasqua vaig decidir pujar al Coscollet. Un cim proper a Coll de Nargó i el més alt de la Serra d'Aubenç. Amb una de les millors vistes de les serralades pre-pirinenques, com ara, la Serra de Turp, el Port del Compte, Cadí, Pedraforca.... i mirant al cap al sud sobresurt Montserrat, el Montseny.... La pujada no és molt dura, però si constant!! Ara, el més impresionant del Coscollet (1.611 m.) és el penya-segat que hi ha per sota el cim, una paret que potser fa 600 metres de caiguda lliure.
Desprès d'aprox. 17 -18 km de pujada per pista forestal, s'arriba al cim. Desprès, les baixada, a gust del consumidor, el corriol de la casa d'Aubenç, baixar pel Pla de Tolustre, Valldarques....depèn del temps i les ganes...
Desprès d'aprox. 17 -18 km de pujada per pista forestal, s'arriba al cim. Desprès, les baixada, a gust del consumidor, el corriol de la casa d'Aubenç, baixar pel Pla de Tolustre, Valldarques....depèn del temps i les ganes...
Ah! pujant hem vaig adonar que havia menjat massa mona!!! je, je...quina sed!! L'única font que hi ha pujant al Coscollet, és la font del Banyader, s'ha d'aprofitar i emplenar la botella!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)