L'escorpí (Buthus occitanus)

Els escorpins (Scorpiones o Scorpionida) són un ordre d'aràcnids amb uns grans pedipalps en forma de pinça y amb un agulló verinós a l'extrem del cos. Es coneixen unes 1.500 espècies repartides per tot el món, excepte les regions polars, però amb una màxima diversitat a les regions tropicals. Algunes espècies assoleixen més de 20 cm de llargada

Aquest any netejant els corriols per La Nargona vam tenir l’oportunitat d’observar-ne i també fotografiar diversos exemplars. . L'escorpí de la foto el vam trobar netejant el corriol de Valldarques (Font del Cebre). Aquest escorpí de colors groguencs clars, de mida petita, viue en llocs secs i amb pedregars. Es d'hàbits nocturns i durant el dia s'amaga sota les pedres, mentre que a la nit surt a caçar. Quan plou també sol sortir durant el dia. La seva picada és molt dolorosa, però no mortal. En cas de picada el millor que es pot fer és aplicar gel a la ferida i dirigir-se urgentment a un centre mèdic per al reconeixement de la picada.






El verí

Totes les espècies d'escorpí tenen verí i en general, és un neurotòxic natural. Consisteix en una varietat de proteïnes petites així com cations de sodi i de potassi, que serveixen per interferir amb la neurotransmissió química de la víctima. Els escorpins usen el seu verí per a matar o per a paralitzar la seva presa per poder-se-la menjar; en general actua ràpid, permetent una captura eficaç de la presa.
Els verins d'escorpí estan encaminats per actuar en altres artròpodes i, per tant, la majoria dels escorpins són relativament inofensius per als éssers humans; les picades produeixen només efectes locals com ara dolor, entumiment o inflamació. Tot i així, alguns escorpins, sobretot de la família Buthidae, poden ser perillosos per als éssers humans.
Entre els més perillosos hi ha Leiurus quinquestriatus, que té el verí més potent de la família, i els membres del gènere Parabuthus, Tityus i Androctonus que tenen el verí també fort. Aquests escorpins i altres de la família Buthidae han estat responsables de moltes morts, encara que els escorpins no poden generalment llençar prou verí com per matar adults sans; les morts ocorren normalment en nens, gent gran o malalts.
Llevat que se'ls molesti, els escorpins són perfectament inofensius, i fan ús de la picada només amb la finalitat de matar la presa. Generalment, fugen del perill, o romanen molt quiets. No se sap si els escorpins tenen cura de no malversar el verí. No obstant això, el verí no l'utilitzen sovint si no és que no poden sotmetre la presa amb les urpes. Moltes espècies d'escorpins com ara Pandinus i Hadogens, rarament o mai utilitzen el seu verí, i quan capturen la seva presa confien en els seus grans i forts pedipalps

El mite del suïcidi

La creença que els escorpins se suïciden picant-se quan els envolta el foc és d'una antiguitat considerable i és freqüent on hi ha aquests animals. No obstant això és fals, ja que el verí no té cap efecte en l'escorpí mateix, ni en qualsevol membre de la mateixa espècie, llevat que el verí s'injecti directament en el gangli del nervi dels escorpins.
El mite deriva del fet que els escorpins són ectoterms i quan estan exposats a una intensa calor el seu procés metabòlic deixa de funcionar correctament. Això causa a l'escorpí un espasme violent i aquest espasme pot semblar com si l'escorpí s'ataqués a si mateix; d'aquí prové el desenvolupament del mite.

Informació obtinguda a http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada