De Coll de Nargó a Costa Rica

Mostra un mapa més gran

Hola a tothom!! Ja fa molts dies que no escric res de res al bloc, i crec que desprès del viatge a Costa Rica és el moment! El que escric no és res més que el meu punt de vista, la meva percepció del país amb els 16 dies que vam estar-hi!
Primer de tot no us aportaré dades del país, qui vulgui conèixer o obtenir dades com extensió, població, ... està molt bé aquesta pàgina

La decisió d’anar a Costa Rica ve de lluny, ja quan vaig estar a Tenerife, l’any 2004, durant una d’aquelles esperes a l’aeroport, vaig comprar-me la guia de Costa Rica, per passar el temps durant el viatge. Ja sabia que aquell país era molt interessant pels que ens agrada la natura.

Els anys han anat passant, fins aquest any, que al fi he tingut la oportunitat d’anar-hi! I cap allà s’ha dit!

Desprès de llegir una mica la guia, i amb unes idees principals del que volíem visitar, el dia 28 d’agost ens adrecem amb el Toni, el meu company de viatge, cap a l’aeroport de Barcelona.

Arribem a San José de nit, desprès d’un trasbals horari impressionant, ja estem a San José, anem a l’hotel que vam reservar per internet, està força bé, nomès arribar a dormir s’ha dit!! .

A l’endemà som matiners, i desprès d'esmorzar vam fer una caminada pel centre de la ciutat, visita al carrer principal, tipus bulevard, amb botigues, molta gent.... també vam anar a visitar el mercat, a mi m’agrada molt visitar-los a cada ciutat és diferent.

Desprès de caminar força, decidim que l’endemà anirem a fer un “tour” guiat, pinta força bé, ens passa a recollir l’autocar a l’hotel, despres de les presentacions del grup ens adrecem cap a un terreny per veure un “cafetal”, esmorzem menjar típic, fruita, “gallo pinto” que no és res més que ous remenats, plàtan fregit i arròs bullit barrejat amb mongetes, desprès, cafè amb torrades. De gana no en vam passar! Ja ho veieu, cada dia els esmorzars eren semblants. Dins el mateix tour, ens adrecem cap al volcà Poàs, amb els seus 2.708 metres d’alçada, és un volcà actiu que m’ha impressionat moltíssim. Desprès de visitar-lo, ens adrecem cap a les catarates de la Paz, a part, també visitem un hotel on tenen un petit zoològic, amb animals autòctons de Costa Rica, no deixa de ser interessant. Durant la visita a les catarates, comença a ploure, és normal, era época de pluges.
Acabem el recorregut passejant amb barca pel riu Sarapiquí, a Puerto Viejo de Sarapiquí, és força instructiu, el capità de la barca a part de passejar-nos ens anava ensenyant ocells, micos, iguanes que estaven als arbres dels marges.

Acabem el “Tour”, ha esta molt complert, però les visites als llocs massa ràpides, per tant, decidim que a partir d’ara farem les rutes pel nostre compte.

Comencem agafant el transport públic, sortim de San José des de l’estació Transportes Caribeños i agafem el bus que ens portarà a Cahuita, ens adrecem a aquesta població per tal de visitar el Parc Nacional amb el mateix nom.
Cahuita és una població típica del càrib de Costa Rica, és un poble petit, amb una platja d’arena blanca preciosa i on la selva arriba fins a peu de platja.

Allà ens hi estem dos dies, primer a un hotelet a peu de platja, no ens agrada gaire i a l’endemà canviem d’allotjament, ho hem encertat, ens allotjem a Kelly’s Creek, on voliem anar el primer dia. L’hotelet, també a peu de platja, és d’un Sr. de nom Andrès que resulta ser madrileny.
Ens tracten molt bé, a més, a l’exterior tenen molta fauna, i fins i tot un cocodril “Roberto” que de tant en tant els visita perquè li donin alguna coseta de menjar. També hi veiem un perezoso! dormint ,com no, recolzat a una rama prop de l'hotel.

A l’endemà, al mateix Cahuita, contractem una excursió que ens porta amb barca fins la barrera de corall per tal de fer “snorquel” ens ho passem força bé, molts animals, peixos, una raya, corall...

Marxem de Cahuita, i ens adrecem amb bus fins a Limon, per tal d’anar al moll de Mohín i agafar una barca que ens portaria fins a Tortuguero. Contactem amb en Chuster, el capità i guia de la barca que ens havia recomanat el Sr. Andrès de Cahuita.

Desprès d’aproximadament 3 hores amb barca pels canals que ens porten a Tortuguero, hi arribem! És una població molt petita, i viuen unes 150 persones, gairebé totes dedicades al turisme i a la pesca.

Hi passarem dos dies, per tant, hem d’aprofitar el temps, contactem amb Ernesto, recomanat també pel Sr. Andrés, quedem per anar a les 7 de la tarda a la platja, per tal de veure la posta de la tortuga verda. Mentrestant, fem temps, dinem i ens anem a caminar per un sender que porta fins la platja, és posa a ploure a bots i barrals, una tempesta d’estiu.

A les 7 ens trobem amb l’Ernesto, anem amb frontal fins a la platja, allà hem d’esperar un guia del Parc de Tortuguero, aquest comprova que tots tenim l’entrada del parc i anem acompanyats d’un guia autoritzat. Ens assigna la que serà la nostra zona d'observació.

Caminem molt, fins arribar a la zona que ens han assignat, anem nomès amb un frontal, el del nostre guia, i amb llum de color vermell, utilitzat per no molestar els animals d'hàbits nocturns. Gairebè anem a les palpentes, no podem molestar a les tortugues, anem en silenci!!

La sortida és un éxit, veiem tot el procès de la posta de la tortuga verda!! No ens deixen fer fotos, normal, els flaix les molestarien i podrien fer que abandonessin la posta.

Tornem cap a Tortuguero, anem cap a sopar i a dormir, a les 5.30 del matí hem quedat amb el germà de l’Ernesto per anar amb canoa per uns canals que entren cap la selva del Parc Nacional.

Ser matiners val la pena, veiem molta fauna, llúdrigues, martins pescadors, garsa tigre, garsa espatlla verda, espatúles,garsa pico cuchara o chocuaco, la típica granoteta vermella i blava verinosa, etc...

Desprès de l’excursió matutina, agafem els trastos i anem ha buscar la barca que ens tornarà de retorn a Mohín, el viatge, tal com l’anada fantàstic, anem parant per veure cocodrils, ocells....fins arribar a destí. Un cop a Mohín ens veiem obligats a agafar un taxi que ens porta a l’estació d’autobusos de Limon, allà tenim que agafar un autobus que ens portarà a Guàpiles i desprès un altre bus fins a Puerto Viejo de Sarapiquí, on fem nit. L’endemà ja agafem un altre autobus que ens porta fins a La Fortuna, el viatge ha estat llarg, el pitjor són els enllaços, però s’ha de dir que el transport públic a Costa Rica funciona molt i molt bé. Els busos no són moderns com els d'aquí, però són puntuals i el servei és seriòs.

Un cop arribem a La Fortuna, veiem el volcà Arenal, impressionant!! Tothom ens diu que estem de molta sort, el volcà és veu perfectament, de postal. Des del poble és veu perfectament el con del cràter i la columna de fum espès que surt d’aquest.
Busquem allotjament, i per la tarda anem als banys termals de Tabacón, són els mes coneguts, l’entrada és cara uns 70 $ amb sopar inclòs, ara bé, val la pena. El balneari aprofita un riu que baixa del mateix volcà arenal i l’aigua és calentada per aquest, hi ha una bassa, on l’aigua està a 41.8 º, l’entorn preciós!

Desprès de passar tota la tarda al balneari, sopem i pactem amb un taxista que ens porti fins a l’entrada de l’Hotel Mirador, d’allí és d’on diuen es pot veure, a la nit, com baixa la lava que surt del volcà. No m’imaginava que fos tant impactant, era com un documental, a més quan ho miraves amb els prismàtics, podies veure la lava baixant i algunes pedres gegants enceses rodolant per la muntanya! Sort que érem lluny!!

A l’endemà, contractem un cotxe, era l’única forma per anar a Jacó, el nostre pròxim destí, a la zona del Pacífic. Abans però visitem la catarata de La Fortuna, un salt d’aigua de 70 metres enmig de la selva. El salt impresiona, però encara més la caminada per un sender enmig de la selva,creuant ponts tibetans.

Per la tarda, sortim cap a Jacó, gairebé a 5 hores amb cotxe, veiem el llac d’Arenal i poc més, comença a ploure, i a les 6 ja es fosc, tot el camí pluja fins arribar a l’Hotel Mediterraneo, ja a Jacó. Allà ens esperen l’Albert i els seus pares, una familia de Granollers que han muntat el seu negoci a aquesta ciutat surfera de la costa del Pacífic. Dic surfera, perquè és una ciutat petita on la majoria de botigues i negocis estan encarats al surf, la veritat que les platjes són idonies per aquest esport.

L’endemà anem amb l’Albert i el seu germà el David al riu Tàrcoles, famós pels seus cocodrils gegants i la gran densitat d’aquests animals.
La veritat és que podem veure cocodrils que gairebé eren tant grossos com la barca amb que anàvem. Veiem un àguila pescadora, espàtules, iguanes....

Desprès anem a dinar, i per la tarda vam anar a un mirador molt bonic per veure la posta de sol al pacífic.

L’endemà quedem per anar a provar el surf, a les 7 del matí llogo una planxa de surf, i el David m’explica i m’ajuda per tal que pugui agafar alguna ola. Al cap d’una estona, vaig poder-me posar dret un parell de vegades. Ah!! Vaig gaudir molt, fins que una ola una mica més forta del que hem pensava va capgirar-me, hem va tirar al fons, fent-me beure tanta aigua que hem va fer desistir de continuar pràcticant, quin susto!! I això que les oles on pràcticava jo, eren la mitad de grans, que a les que anaven la gent que en sabia una mica!!

El Toni, pobre, s’ho va perdre, estava indisposat, alguna cosa de menjar li va fer mal.

A l’endemà, res de surf, millor anem a córrer per la platja i així o vam fer, desprès, esmorzar, aquest cop va tocar-me a mi, indisposició, algo hem va fer mal, tot el dia xafat.

Vam tenir que allargar dos dies més la nostra estada a Jacó, fins que, un cop recuperats, anem a agafar l’autobús per anar a Sierpes, i d’allí a la Bahía Drake i visitar el Parc Nacional de Corcovado.

En total 7 hores de viatge amb bus, contant les parades i enllaços, arribem a Sierpes, busquem allotjament i sopar.

L’endemà agafem una barca que ens portarà a Bahía Drake, el viatge en sí és una aventura!

Arribem a Bahía Drake, la selva arriba a peu de platja, els guacamayos volen d’arbre en arbre, petites cases, potser unes cincuanta, més o menys.

Allà ens espera el Juan, de Finca Maresía, un home valencià que juntament amb un altre soci ha muntat unes casetes tipus cabina i alberg per a motxileros, és un dels llocs del viatge on hem rebut millor tracte i hem estat més bé. A part el Juan un cuiner fantàstic. Ell mateix ens posa en contacte amb un guia que l’endemà amb barca ens porta a l’estació de forestals Sirena, dins el P.N. Corcovado, el guia resulta ser molt bo, i aconsegueix que poguem veure les 4 espècies de micos que hi ha a Costar Rica, una danta o tapir, chanchos (jabalies) aquests poden arribar a ser molt perillosos, ja que de vegades van manades de 300 exemplar, vam veure ocells rapinyaires, colibris ....

Continuarà....





Un dels problemes en que s'entan troban els conservacionistes a Costa Rica és el de la pesca indiscrimidanda de taurons per vendre les seves aletes als mercats asiàtics. El següent vídeo en dona una visió general, mireu-lo