" Hem vist un ocell molt bonic a l'hort, i no l'havia vist mai abans" " Te uns colors molt bonics, el pit vermell, l'esquena negra i marró i la cua vermellosa"
Vaig ensenyar el llibre d'ocells a la meva mare i a la meva neboda, que també havia vist l'ocell, però no vam poder reconèixer-lo, almenys als dibuixos de la guia. Primer pensava que podria ser una cotxa fumada, per la descripció donada, era l'ocell que més s'assemblava. Aquesta setmana vaig poder veure'l, també a l'hort, i quina sorpresa, era la primera vegada que el veia, un mascle de cotxa cua-roja, amb uns colors preciosos!!
El dilluns de Pasqua vaig decidir pujar al Coscollet. Un cim proper a Coll de Nargó i el més alt de la Serra d'Aubenç. Amb una de les millors vistes de les serralades pre-pirinenques, com ara, la Serra de Turp, el Port del Compte, Cadí, Pedraforca.... i mirant al cap al sud sobresurt Montserrat, el Montseny.... La pujada no és molt dura, però si constant!! Ara, el més impresionant del Coscollet (1.611 m.) és el penya-segat que hi ha per sota el cim, una paret que potser fa 600 metres de caiguda lliure.
Desprès d'aprox. 17 -18 km de pujada per pista forestal, s'arriba al cim. Desprès, les baixada, a gust del consumidor, el corriol de la casa d'Aubenç, baixar pel Pla de Tolustre, Valldarques....depèn del temps i les ganes...
Ah! pujant hem vaig adonar que havia menjat massa mona!!! je, je...quina sed!! L'única font que hi ha pujant al Coscollet, és la font del Banyader, s'ha d'aprofitar i emplenar la botella!
L'altre dia caminant cap a Sant Miquel de les Masies vam poder veure aquest "embolic orticant", és tracta d'orugues de la processionària del pi. Com cada any, ja és poden tornar a veure les "processons" d'orugues que creuen pistes, carreteres, corriols...Hi ha llocs que n'hi ha tantes que no saps ni per on passar per no trepitjar-les. La veritat, no fa cap gràcia passar-hi per sobre amb la bici, al xafar-les desprenen part de la seva pilositat la qual és molt orticant. Nomès tocar-les provoquen una irritació instantània de la pell, ulls, etc... molt i molt desagradable. Aquesta reacció al·lèrgica pot requerir atenció sanitària, i en alguns casos pot arribar a produir un xoc anafilàctic greu. Normalment amb l'aplicació d'una pomada antiestamítica ni hauria prou.
Al municipi de Nargó podrem observar que els boscos més afectats per la processonària són els de les vessants sud (el bosc que hi ha a la dreta de la carretera de la casa de Vilas fins a la cruïlla de Gavarra) i les zones amb sols pobres de nutrients i pedregosos (alguna zona del Pla de Tolustre). Això pot ser degut a que en aquestes zones la pinassa i el pi roig estan al límit de la seva zona d'influència i estarien debilitats a causa de les secades i la manca de nutrients. Personalment, crec que als boscos indicats mes amunt, la processonària a passat a ser una plaga. Una possible sol·lució, a llarg plaç, seria intentar que als boscos afectats tornès a implantar-se el bosc original, que antigament debia ser a les solanes, alzineres i en solanes més humides el roure.
Com cada any, ens torna a visitar la puput, amb el seu cant inconfusible, que diu "pu-pu-put" i dona vida a la tranquilitat matutina de Nargó.
Al poble ja hi ha molts ametllers, pruneres i algun cirerer que ja han florit, la primavera ja està aquí! Tot i que no és pot baixar la guàrdia, i encara poden baixar força les temperatures, molts dels ocells que ens visiten nomès a l'estiu, ja han arribat a Nargó. Per exemple l'amiga puput, de la qual us adjunto unes fotos i el seu cant, ja veureu que és molt fàcil identificar-la, nomès cal estar atent a la vista i la oïda.
És un ocell inconfusible. Fa uns 30 cm. Té un plomatge bru rosat i la cua marcadament llistada de blanc i negre. La seva cresta, molt visible, la aixeca quan esta en actitud observant o és cent amenaçada. El bec és llarg i ganxut, el que li permet remenar per terra i les escorces dels arbres. Menja principalment a terra i al descobert. Habita en llocs oberts i nia habitualment en forats en arbres vells i és una au relativament comuna. És fàcil veure-la en cases o parets abandonades fent el niu.
Les seves plomes fan molt mala olor, i és creu que és degut a l'àcid fòrmic que produeixen les formigues de les que s'alimenta habitualment. Les formigues és defencen, i llencen l'àcid damunt del plomatge de la puput. Aquest àcid fa una olor molt forta.
Això és pot veure als formiguers més grans que de vegades és troben a Gavarra o Valldarques quan anem a buscar bolets. Si passeu una rama per damunt del formiguer podreu veure com queda tota mullada d'un líquid, que si l'oloreu, veureu que és bastant desagradable, és l'àcid fòrmic.
L'any 1994 es va iniciar, amb el suport del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, un projecte de seguiment de les poblacions de papallones: el Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya (abreviat CBMS). La seva filosofia i metodologia coincidien plenament amb les del conegut BMS britànic d'on va prendre el nom: conèixer amb precisió els canvis d'abundància de les papallones a partir de la repetició setmanal de censos visuals al llarg de transectes fixos, per tal de relacionar-los posteriorment amb diferents factors ambientals. La utilització de les papallones en aquests projectes respon al seu contrastat caràcter bioindicador, a la seva popularitat i carisma, i al fet d'haver experimentat, en temps recents, regressions generalitzades arreu d'Europa.
Bé, doncs aquest any, gràcies a la Lurdes i la Marta d'Andorra vaig tenir l'oportunitat de conèixer aquest projecte, doncs elles l'estan realitzant a Andorra.
Aquest mes de març amb l'ajuda del Jordi del Museu de Granollers vam iniciar un transecte per fer un BMS a Coll de Nargó.
És el primer any que ho faig, ja veurem com sortirà, de moment ho intentaré!!
I penso, no en tenia prou amb els "moixons al cap", que si puput, si trencalòs, si l'aufrany... que ara també hi tindré papallones, je, je...
A sota us poso algunes fotos de les espècies que he vist aquests dies al poble, no totes han estat vistes dins el transecte, però si a les rodalies de Nargó.
Les fotos no són meves, les he obtingut d'internet, ja que de totes les papallones no tinc fotos, són molt xules, eh?
Migrador escàs i irregular, o divagant des de o cap a les zones de cria, a la façana litoral, i a la part oriental del territori. Més regular a la zona continental de Lleida i a les serres prepirinenques i pirinenques occidentals, on nidifica regularment. Actualment és un nidificant molt localitzat en alguns punts allunyats del nucli principal, com per ex. a Osona. No hi ha dades d'hivernants.
A Coll de Nargó cada any ens visita pels voltants de març/abril, aquest any, ja ha arribat, ja n'he vist un. Normalment, volen en parelles, excepte quan tenen el niu i han de covar els ous. Gairebé sempre, nomès tira endavant un dels polls, el qual podem veure a volar pels vols d'agost-setembre. El jove aufrany, és molt diferent dels pares, i podrem diferenciar-lo perquè és tot ell de color marró fosc. La silueta en vol dels aufranys joves, pot confondre's amb la del trencalòs, també jove, tot i que la diferència de tamany ens ajudarà a diferenciar-los, el trencalòs és més gran.
Aquest voltor sol ser un dels darrers animals a tastar les carronyes de les que s’alimenta. Quan altres espècies majors han acabat gairebé tota la carn, l’aufrany arriba per engolir les restes de pell i carn que queden enganxades als ossos. Completa la dieta amb insectes i petits animals així com tot tipus de deixalles. També menja ous que trenca alçant-los amb el bec i llençant-los contra les roques. A l'Àfrica, els aufranys aconsegueixen trencar els ous dels estruços agafant pedres amb el bec i llançant-les repetidament contra la closca fins que aquesta cedeix, constituint un dels escassos exemples de l’ús d’eines al món animal. Els aufranys també són habituals dels abocadors on s’atipen de deixalles humanes.
Nien fonamentalment a coves situades sobre penya-segats i valls retallades on ponen dos ous entre març i abril en un niu folrat de pels d’animal (hi és comuna la llana d’ovella), branques i ossos. Transporten aquests materials amb el bec, al contrari que la resta de voltors que ho fan amb les urpes. L’ús intensiu de pesticides pot reduir la posta a un sol ou com ha passat a diverses zones de la Península Ibèrica on actualment es troba en regressió.
Pel comportament de trencar els ous d'estruços utilitzant pedres a l'aufrany l'han batejat amb el nom de "buitre sabio".
Últimament hem pogut veure a les notícies que a Camprodon alguns veins s'havien queixat del "soroll" de les esquelles de les vaques i cavalls, les quals els "molestaven", fins al punt de denunciar el propietàri del bestiar. Aquest cap de setmana, he pogut contrastar aquesta informació, doncs vaig anar a visitar una amiga de Camprodon i m'ho va explicar,amb més detalls que els que van donar a la TV. Fins i tot havien rebut queixes dient que el cant dels galls els molestava. Per suposat aquests veins tant molestos van al poble el cap de setmana fugint de la ciutat i buscant "tranquilitat". En fi estic content, doncs, Camprodon és manté tanc bonic com ho recordava, els cavalls i les vaques que pasturen pels camps colindants encara conserven les seves esquelles, clonc, clonc, ...je, je. Qui va queixar-se no s'ha sortit amb la seva!! ja, ja.. la veritat és que m'haguès preocupat que ho haguès fet.
A mi personalment, m'agrada sentir el "soroll" de les esquelles, doncs desde ben petit he sentit com el Pegater portava les seves vaques a pasturar al camp, per tant aquest so hem recorda la meva infància al poble, m'inspira tranquilitat, armonia i per a mi formen part del ric paisatge que envolta el nostre poble.
Tothom és lliure d'opinar el que vulgui, faltaria més, però la veritat no m'imagino anar al poble i no sentir esquelles, galls cantant, ocells...
Us poso un petit vídeo del Pegater portant les vaques al camp! gràcies Ton, que per molts anys puguis portar-les a pasturar, amb esquelles, es clar!!
Hola, a sota us poso un vídeo de la festa de Carnaval que és va fer l'any passat a la plaça del poble, va ser una passada!! Aquest any també promet molt! la pena que és que està fent molt de fred i la gent tindrà que anar una mica més tapada!! Ooooh!!
L'altre dia vaig tornar al Pedró dels Quatre Batlles (Port del Compte). No sé que deu tenir aquesta muntanya, però m'encanta pujar-hi!! Potser influeix que el recorregut és bastant fàcil, permetent-me arribar al cim sense cansar-me gaire i poder gaudir de les espectaculars vistes.
L'excursionista de ferro
Encarant els esquís
La Tossa Pelada
La Gespeguera i vistes de les serres de Turp i Aubenç
De moment d'homes o dones llop no n'he vist cap, però de gent que els agrada aprofitar les nits de Lluna plena per fer alguna activitat si que n'he trobat!!. Aquest dilluns 12 de gener, la Lluna estava esplèndida, el cel estrellat, i cap núvol a la vista. Que bé! teniem planejat sortir a fer la Tossa d'Alp a Massella, amb esquís de muntanya i raquetes!! Tot pintava que seria una nit per recordar, i així va ser, tret dels primers freds de l'inici de la sortida, uns 15 o 16 "Llunàtics/es" vam enfilar cap al refugi que hi ha d'alt la Tossa. Com més pujavem més llum teniem, dons la Lluna reflexava aquesta damunt la neu, ni frontal ni res, amunt... A part, també ens vam adonar, que al cim, la temperatura era molt més agradable que al fons de la vall, inversió tèrmica o que la pujada ens va fer suar lo seu...suposo que les dos coses! En fi, tota una experiència i un bon record que tots tindrem d'aquell dilluns a la nit! El millor de tot és que tots/es teniem un mateix objectiu:
Gaudir d'un ascens a la Tossa i una bona esquiada sota la llum de la Lluna!!! i vam aconseguir-ho!
Avui, el Ferran de Fígols, m'ha passat unes fotos molt xules, les fan quan volen lliures com ocells per sobre Narieda i les altres muntanyes que envolten el nostre poble. A de ser bonic això de poder volar !!! Potser algun dia ....
L'altre dia quan nevava al poble, tot semblava que faria una bona nevada, ja estava pensant, i no era l'únic, on podrem anar amb els esquís ?? Si neva força pujarem a Narieda, o potser a Montellit o anirem a.... Bé, tot s'ha de dir, no va nevar lo suficient, i no vam poder calçar-nos els esquís, excepte un nargoní que no va poder estar-se de provar els seus esquís de fons, eh ? Albert !!
Unes quantes fotos de la nevada !!
"I Haveu vist" quins animalons surten per la nit a Nargó !!!!
Aquesta imatge és del "pessebre" que una entitat excursionista ha possat al cim del Pedró dels Quatre Batlles (Port del Compte), i mireu, hem va fer gràcia fer-hi una foto!!
Desprès de les nevades, res millor que posar-se els esquís i anar a fer una excursió hivernal a alguna de les muntanyes que tenim prop de casa. Aquesta vegada vam triar anar al Pic de l'Orri, un pic molt bonic i assequible, a la baixada s'ha de "remar" bastant però l'excursió en sí, és molt agradable.
Amb l'Enric vam decidir deixar el cotxe a l'aparcament del cap del port del cantò (N-260 km 260), allà vam enfilar per una pista que porta al Refugi de Comes de Rubió. Vam passar pel costat del refugi i vam pujar per la vall que hi ha darrera el refugi fins al pic de la Torreta de l'Orri (2439 m). A d'alt feia molt mal temps, per tant vam baixar ràpid, una pena. Vam baixar per la pista, tota nevada, fins arribar un altra vegada al Refugi de Rubió i cap al cotxe.
Algunes fotos de l'excursió,
Pista de pujada des del Port del Cantó fins al Refugi de Rubió,
A l'hivern, quan les temperatures baixen sota cero, molts ocells baixen de les muntanyes i del nord d'europa a cotes més baixes. Al poble podem veure alguns d'aquests ocells, per exemple ocells insectívors, d'altres especialitzats en menjar llavors, rapinyaires,etc. Tot seguit us poso algunes fotografies dels ocells que he pogut veure prop de casa. A Coll de Nargó i rodalies se'n veuen molts més, però millor els aneu descobrint vosaltres. Per poder identificar-los nomès cal paciència i sort. Les fotos que podeu veure tot seguit les he obtingut de la pàgina http://www.sqvnatura.org/MENU5/ALBUMOCELL.htm . Per obtenir més informació sobre aquests ocells, i dels que observeu durant l'hivern, consulteu la pàgina http://www.sioc.cat/especies.php . N'hi ha molts i de molt curiosos!